Introducció
 |
| Corregudes de bots-guaires. Dibuixat per Pau Petrus. |
En iniciar aquesta recerca, ha calgut delimitar amb precisió el significat del mot guairo i establir-ne la grafia correcta, ja que a la premsa de l’època apareixia escrit de formes diverses: guairo/a, guayro/a i, fins i tot, s'ha trobat la forma guaires, en un text en castellà.
Atès que es tracta d’un terme avui poc conegut, s’han consultat diversos diccionaris generals i manuals de nàutica. La definició del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) sintetitza perfectament el resultat de la recerca:
- Guaira: "Vela triangular unida per una banda al pal i més avall d'una botavara (Blanes, ap. BDC, xii, 40)".
- Guairo: "Petita embarcació de dos arbres amb veles guaires, importada d'Amèrica, on s'usa per al tràfec en grans badies i en la navegació costera; cast. guairo”.
 |
| Detall de la popa llançada del guairo Ultramar 1916. Foto col·lecció de l'autora, presa a la Pedrera de Robadones l'any 2025 |
Els guairos van ser molt populars al port de Maó per a les regates de vela, fins que arribaren els bots místics (1) de regates, amb els quals coexistiren.
El Diccionari Nàutic Il·lustrat dels Països Catalans defineix la vela guaira com: “Vela semblant a la cangrea espigada (2) amb gràtil llarg, el pic de la qual s’hissa fins a portar-lo a besar el pal, perllongant-lo en sentit vertical”.
De la mateixa manera, segons Miguel Barber Barceló, el mestre d’aixa Gregori Femenies (1873-1939), que tenia el seu taller al moll de Ponent del Port de Maó, (3) solia dir que, un guairo no és res més que un bot amb la popa llançada i cobert fins a tall d’orla.
Finalment, cal dir que aquest treball és una aproximació al món dels guairos i que en diverses ocasions no queda prou clar si l'embarcació esmentada és pròpiament un guairo o si únicament anava aparellada de guairo. Per evitar possibles confusions, s'ha optat per respectar la forma en què les mencionava la premsa.
Com a última puntualització, cal comentar que, en la tradició dels mestres d’aixa de les Balears, la mida de les embarcacions es donava sempre en pams (un pam equival, aproximadament, a 21 cm). Al llarg d’aquest treball es pot apreciar que, en ocasions, les mides s’expressen en metres i, en altres, en pams.
Les regates al port de Maó
 |
| Regates al port de Maó. Foto: col·leció de Pau Petrus. |
Les regates formaven part de les tradicions més arrelades i apreciades pel públic maonès. La premsa local no només hi dedicava espai informatiu, sinó que sovint les defensava com l’espectacle més idoni en comparació amb altres activitats, com ara les curses de cavalls.
Els diaris també informaven amb regularitat sobre les competicions nacionals i internacionals, especialment les organitzades pel Club de Regatas de Barcelona, i animaven els aficionats menorquins a participar-hi. Amb tot, hi hagué períodes en què les regates de vela foren escasses.
Al novembre de 1882, El Liberal lamentava la decadència d’aquestes proves a Maó. Igualment, El Bien Público (19 de juny de 1886) criticava la poca freqüència amb què se celebraven:
"Atendiendo al poco interés que despiertan en esta Ciudad las carreras de caballerías y lo poco dispuestas á la lucha que por lo común se encuentran en el presente mes, creemos que el Ayuntamiento, en vez de resolver celebrarlas por S. Juan, hubiera interpretado mejor el sentimiento del público, acordando una regatas, pues la escasa frecuencia con que se verifican, las mejorables condiciones que para ellos ofrece el puerto y las notables embarcaciones de gran andar que podrían tomar parte en el concurso, son garantías seguras de su brillantez.”
El 1881 es començà a formar un club de regates que inicialment comptava amb només vint -i-tres socis—, però la seva consolidació s’allargà diversos anys.
El 25 d’agost de 1894, El Liberal, en referir-se a les festes de Gràcia, insistia:
"... aunque consideramos que no permite muchas fiestas el precario estado de la hacienda municipal, hubieran podido añadirse regatas, la más tradicional y propia de nuestras fiestas…"
.jpg) |
| Liga Marítima de Mahón. Foto publicada per Pablo Cardona Natta en la pagina de Facebook Fotos antiguas de Menorca. |
Les regates se solien celebrar per Sant Pere (29 de juny, festa dels pescadors) i s’allargaven fins a finals d’agost. Inicialment les organitzaven l’Ajuntament i la Comandancia de Marina, i més endavant també el Club de Regatas, La Liga Marítima i, finalment, el Club Marítimo.
Les festes de la Mare de Déu de Gràcia també acostumaven a incloure aquests esdeveniments. El programa festiu solia incorporar: el capellet (4), música, curses de cavalls, focs artificials i, sovint, regates. Se celebraven proves per a embarcacions de vela, incloent-hi guairos i místics, regates de rem i, a vegades, les anomenades regates còmiques.
L'ofici del mestre d'aixa i els guairos
 |
| Guairo. Foto: col·lecció de Pau Petrus. |
Com és ben sabut, a començaments del segle XIX, l’ofici de mestre d’aixa va viure una època d’esplendor, durant la qual es construïren nombroses embarcacions. Tanmateix, a partir de la segona meitat del segle, l’activitat experimentà un declivi evident, tot i que encara hi havia alguns mestres que continuaren fabricant barques mariscadores, llaüts i gussis.
Cap a l’any 1885, la construcció naval a Maó s'havia reduït pràcticament a embarcacions menors, malgrat tot, aquestes destacaven per unes línies i una qualitat tècnica notables. La major part dels guairos objecte d’aquest estudi es van construir a partir del 1881 en endavant.
Tot i que molts dels guairos participants en les regates eren bots reconvertits, les referències de la premsa a embarcacions “notables” i de “gran andar” suggereixen que també es construïren unitats específicament pensades per a la competició. Aquestes devien estar optimitzades en velocitat, resistència i estabilitat, així com en les línies d’aigua adaptades a l’aparell guairo.
La pràctica totalitat de les embarcacions documentades —així com els seus propietaris, patrons i constructors— eren de Maó o mantenien una vinculació estreta amb la ciutat.
Fins ara només s’han pogut identificar tres constructors de guairos: Pedro A. Rabassa, autor del Maria, Pedro Riera, constructor de l’Oliver; i Antonio Taltavull Vidal (conegut com s’Obercoc), responsable del Mahón.
1881. Les primeres regates de guairos
 |
| Dibuix d'un guairo. Autor Monleón. Museo Naval Madrid. |
La primera regata. La primera constància documental dels guairos en competició data de 1881. El seu debut va ser al port de Maó, durant la celebració de la tradicional festivitat de Sant Pere.
Després de sortejar l'ordre de sortida, les embarcacions van ser remolcades fins al punt de partida, mentre passaven a prop de la goleta Rayo, que ja estava a punt per a l'inici del capellet al passeig de l’Alameda. Un cop posicionades, es va donar el senyal d'inici de la prova, que va tenir una durada aproximada de quinze minuts.
En la categoria de vela hi participaren la balandra Mercedes i els guairos Mir, Maria, Eolo i Ass. El recorregut s’iniciava a l’Alameda, feia la volta a l’illa de les Rates i tornava al punt de sortida. La Mercedes es va retirar a causa d’una avaria.
El guanyador del Premio de Honor fou el guairo Maria, construït aquell mateix any pel mestre d’aixa Pedro A. Rabassa. El seu propietari, Benito Mercadal, va rebre les 50 pessetes establertes per l’Ajuntament. El Mir va ocupar el segon lloc.
Durant la celebració el passeig de l'Alameda presentava una gran animació, mentre hi tocava la banda del Regiment d'Almansa.
Segona regata. El 28 de juliol de 1881, El Bien Público va anunciar que, tres dies més tard, els bots Maria, Oliver i Mercedes —tots tres aparellats de guairo— sortirien a regatejar des de l’Andana de Ponent. El trajecte fixat consistia a navegar fins a l’illa de l’Aire, vorejar-la i retornar al punt de partida. Resulta curiós que, en aquesta ocasió, la premsa es referís a les embarcacions com a "bots aparellats de guairo", mentre que en la regata de Sant Pere, el María havia estat qualificat explícitament com a "guairo". Aquesta prova, organitzada per particulars, no preveia el lliurament de premis.
Poc després, el 3 d’agost de 1881, la redacció d’El Liberal va publicar un anunci on s’oferia un dipòsit de 500 pessetes per apostar, durant una quinzena, a favor del bot Oliver en un duel contra qualsevol altre guairo del port. El recorregut proposat anava des de l’Arsenal de l’illa de Pinto fins a l’illa de l’Aire, anada i tornada. Malgrat la temptadora aposta, no s'ha localitzat cap notícia posterior que confirmi que la competició arribés a disputar-se.
1888. El Club de Regatas i les regates de Sant Pere
Naixement del Club de Regatas. El juny de 1888 es constituí un Club de Regatas, format per deu socis fundadors que llogaren un magatzem al port per allotjar el seu material i embarcacions.
Regates de Sant Pere de 1888. L'any 1888, les festes de
Sant Pere van tornar a omplir de vida el passeig de l'Alameda, on es va
celebrar novament el tradicional capellet. Amb motiu d'aquesta festivitat, es documenta una regata de guairos amb la participació de l'Oliver
de Juan Oliver, l'Eolo de Manuel Beltrán, l'Ass
d'Antonio Parpal, el Ponsetí de Mateo Ponsetí i el Pez
de Francisco Cardona.
La victòria va ser per a l'Oliver, una embarcació que havia sortit de les mans del mestre d'aixa Pedro Riera, figura de referència de la nàutica maonesa. Per completar la jornada esportiva, el programa també va incloure diverses regates de rem.
Aquell any, però, no es celebraren regates amb motiu de les festes de la Mare de Déu de Gràcia.
La importància creixent dels guairos queda palesa en una notícia d’El Liberal del 9 de maig de 1888, que informava que s’estaven preparant dos dels guairos més lleugers de Maó per participar en les regates de vela de Barcelona, en el marc de l’Exposició Universal.
1890. Les regates de les festes de Gràcia
L'any 1890, en el marc de les festes de Gràcia, es van celebrar regates de rem i vela. El premi en aquesta darrera categoria fou per a la barca Mariana, una embarcació amb aparell de guaira patronejada per Guillermo Triay i Goñalons. Com a reconeixement, l'Ajuntament li va atorgar un diploma il·lustrat a ploma per Juan Salom.
1892. Les festes de Sant
Pere
Amb motiu de les festes de Sant Pere de 1892, al passeig de l’Alameda es va celebrar el tradicional capellet, amb música i balls. Al mar, les competicions tradicionals van incloure proves de rem i de vela, tant llatina com guaira. En aquesta darrera modalitat hi van participar els guairos Pez, Moncada, B i Oliver; aquest últim, patronejat per Manuel Parpal, va revalidar la seva posició en imposar-se novament com a guanyador.
1894. Dues apostes fallides
L’agost de 1894, el guairo Oliver esdevingué protagonista de dues propostes d’aposta dirigides contra el guairo Mir, propietat d’Antonio García:
- Aposta principal (100–500 pessetes): regata des de la Colàrsega, voltant a l’illa de l’Aire i retorn.
- Aposta alternativa (50–100 pessetes): si no s’acceptava la primera, s’oferia al Mir sortir amb una bordada d’avantatge. El recorregut seria des de la Colàrsega, voltant una boia d’amarratge de barlovent i tornada.
Gràcies a les seves victòries a les regates de Sant Pere de 1888 i a la de guairos de 1892, l’Oliver gaudia d’un gran prestigi. Les seves excepcionals condicions de navegació el van convertir en el centre de noves propostes de competició; malgrat l'expectació, però, no s'han localitzat registres que confirmin que aquestes darreres arribessin a celebrar-se.
1896. Regates en honor del bisbe Salvador Castellote
El desembre de 1896 se celebraren diversos actes per donar la benvinguda al nou bisbe de Menorca, Salvador Castellote. Entre música popular, salves i cucanyes, s’organitzaren també regates de rem i de vela al port.
En la categoria de vela participaren els guairos Gaviota, Moncada i Anita, així com els bots Juana, Luz del Día, Virgen del Carmen, Francisca i Rosa, dels quals la premsa no proporcionà més detalls. El guanyador fou el guairo Gaviota, patronejat per Antonio García.
1897. Un període ple d’esdeveniments
Fundació del Club de Regatas. L’any 1897 marcà un punt d’inflexió a la història de les regates al port de Maó. El 19 d’abril es va inaugurar oficialment el Club de Regatas, amb una festa a l’illa Pinto que inclogué tres competicions: dues regates de rem i una de vela.
 |
| Illa Pinto, base naval de Maó. Postal de Esclusivas Calafat y Olives. Col·lecció de l'autora. |
A partir d’aquest moment s’inicià un període d’impuls a la nàutica esportiva del port. Entre les accions destacades cal mencionar l’adquisició d’una embarcació de la classe canot, amb quatre rems i 35 pams d’eslora, construïda a França, així com la botadura d’una nova falua, la Gladiadora, construïda al taller de Juan Ponsetí (mestre Joan de sa Punta) amb la previsió de participar en les pròximes regates de Sant Pere.
- Regata principal (interregional): competició de canoes entre la local Gladiadora, la Chispa i la Leonor, procedent de Barcelona.
- Regates de rem.
- Regata de guairos a vela: van participar els guairos Gaviota, Saeta, La Vid, Anita, Atrevida, Moncada, Baza, Bagur i Oliver.
- La Vid
- Baza, embarcació d’origen català anteriorment coneguda com Pincho.
- Gaviota
 |
| Guairo Oliver. Foto: revista Los Deportes del 15-01-1899. |
La polèmica retirada de l'Oliver. El guairo Oliver, vencedor en edicions anteriors, es retirà de la competició. El seu propietari argumentà que la calma existent en el moment de la sortida podia afavorir embarcacions més lentes si sortien primeres. Defensà així mateix que l’Oliver mai no havia estat derrotat en cap match ni en regates entre tots els guairos construïts des de 1880.
Les regates de la Mare de Déu de Gràcia de 1897. Amb motiu de les festes de Gràcia, es convocaren noves regates de guairos. Hi participaren els bots Oliver, La Vid, Baza i Niu Guerrer.
El triomf fou per a l’Oliver, que s’endugué el primer premi: una taula de fumador, obsequi de l’almirall de l’Escuadra Española de Instrucción. La victòria serví per reivindicar l’embarcació després de la seva controvertida retirada a les regates de Sant Pere.
Elogi a l’Oliver. La revista Los Deportes, en el seu número del 15 de gener de 1899, es féu ressò d’aquestes regates, destacant la renyida lluita entre el Baza i La Vid. Pel que fa a l’Oliver, en subratllava la gran rapidesa, qualificada de “verdaderamente prodigiosa”, així com l’elegància de la seva construcció i la seva notable resistència i estabilitat, malgrat el poc llast que duia.
La publicació oferia, a més, les característiques tècniques del guairo:
Eslora: 5,75 mMànega: 1,85 m
Puntal: 0,85 m
Plom a la quilla: 100 kg
Llast interior: 200 kg
Superfície vèlica: 30,58 m²
Apostes creuades. El 30 de setembre de 1897, la
forta rivalitat entre l’Oliver —campió de les festes de
Gràcia— i La Vid derivà en una nova proposta d’aposta. Aficionats
locals proposaren jugar 1.500 pessetes a favor del primer contra
1.000 pessetes a favor de La Vid.
Guairo La Vid.
Foto: revista Los Deportes del 15-01-1899.
La proposta definia un reglament estricte sobre l'aparell permès, les condicions meteorològiques i el recorregut, amb un termini d'acceptació fixat per a abans del 10 d’octubre. Tanmateix, la manca de registres posteriors sobre la seva confirmació suggereix que, molt probablement, la prova no es va arribar a disputar.
1898. Absència de regates de guairos
Durant l’any 1898 no s’han localitzat registres de competicions vèliques al port. No obstant això, tot indica que es treballava en la preparació del curs següent; al febrer, el Club de Regatas va acordar l'adquisició d'un guairo de ferro o de fusta, d’uns 30 pams, amb la intenció de competir la primavera vinent. Aquesta decisió referma que l’interès per l’activitat nàutica es mantenia plenament vigent.
1900. Dissolució del Club de Regatas.
El 30 de març de 1900 es produí un esdeveniment decisiu per a l’esport nàutic maonès: la dissolució del Club de Regatas. Es van nomenar tres liquidadors encarregats de vendre els béns de la societat extingida, i qualsevol excedent havia de ser destinat a l’Asociación de Beneficencia.
És molt probable que aquesta desaparició, que deixava el port sense la seva principal entitat organitzadora, expliqui l’absència de regates de guairos i de vela en general durant aquell any.
1902. Reaparició de les regates de guairos per les festes de Maó
 |
| Canots i bot guairo al darrera. Foto: col·lecció de Pau Petrus. |
Al llarg del mes de juliol de 1902 es va anar consolidant, entre els aficionats a la vela, la proposta que l’Ajuntament destinés un premi per a una regata de guairos durant les festes de Gràcia.
En aquesta mateixa línia, El Liberal del 28 de juliol de 1902 es feia ressò del guairo construït pel mestre d’aixa Bartolomé Taltavull, del qual afirmava:
“...destacaba tanto por el andar, como por las maniobras de su timonel con mucho acierto ejecutadas”. Malauradament, el diari no esmentava el nom de l’embarcació.
Es van convocar dues regates de vela: la primera per a embarcacions aparellades de místic i la segona per a guairos. Entre les condicions establertes cal remarcar:
- El recorregut era d’unes tres milles a partir de la pontona del jurat, fent la volta pel sud de l’illa del Rei, passant per fora de dues balises situades al fort de ses Tites i tornant pel nord de la mateixa illa fins al punt de partida.
- La sortida es feia al nord de la pontona, en la línia fixada pel jurat sobre el terreny.
El dia 9 de setembre es va celebrar la regata per a guairos de 26 a 28 pams. Els guairos inscrits van ser: Neptuno, Juan Caules, Francisca i Ponsetí.
El campionat el va guanyar el Neptuno, propietat de Francisco Freix. L’embarcació destacava tant pel bon tall del velam com per l’esveltesa del vaixell i la qualitat del seu aparell. El vencedor va obtenir un objecte d’art, mentre que la resta de participants van rebre un diploma.
1903. Regates a Es Castell i a Maó
Regates a Es Castell. A principis de juny de 1903 es van organitzar unes regates a Es Castell amb dos bots guairos d’aquest municipi: Luz del día i Ebro. El primer era governat pel seu propietari, Jaime Fuxá i portava dos tripulants. L’Ebro, sota les ordres del patró Francisco Sans, també amb dos tripulants, era propietat de Juan Preto.
En el moment de la sortida, ambdues embarcacions van llançar els rems a l’aigua en demostració de poder-ne prescindir durant el trajecte. El recorregut sortia del port d’Es Castell (Calesfonts), feia la volta a l’illa de l’Aire i tornava al punt de partida. Va resultar vencedor el Luz del día.
Aquest enfrontament va generar un gran entusiasme entre la gent de la mar i va propiciar nombroses apostes.
Els dies previs, els bots guairos i altres embarcacions veleres navegaven pel port per ajustar els seus aparells i perfeccionar les condicions de velocitat de cara a les regates.
La sortida va ser a cronòmetre, amb intervals d’un minut. El recorregut partia d’una línia fixada pel jurat, arribava fins a les dues boies interiors que marcaven l’entrada del port i retornava després al punt inicial. Les embarcacions es regien per les normes d’arqueig (6) mentre no hi hagués un reglament específic.
Totes les embarcacions competien sota el comandament d’un dels seus propietaris.
El guanyador de la categoria de guairos havia de rebre una copa de plata, regal d’Alfons XIII i la gaudiria en dipòsit fins al dia anterior a les regates de l’any següent, moment en què l’hauria de retornar a la Junta de Sa Lliga o, si aquesta s’hagués dissolt, a l’Ajuntament de Maó.
Si un mateix guairo guanyava la Copa tres anys consecutius, n’esdevenia el propietari definitiu. Es van concedir cent pessetes en metàl·lic aportades per les dues entitats organitzadores, ques van repartir de manera igualitària entre les dues embarcacions classificades en primer lloc.
Els guairos participants i l’ordre d’arribada van ser els següents:
- F.A., patró Manuel Parpal — Primer premi: Copa del Rey.
- Saeta, patró Francisco Andreu — Segon premi.
- Moncada
- Neptuno
- Ponsetí
- Abril
- Francisca
Els guairos Abril i Neptuno van xocar durant el primer terç del recorregut. El patró de l’Abril va presentar protesta oral i escrita davant del jurat. Aquest, considerant que els guanyadors no podien ser responsables de l’incident i reconeixent les bones condicions marineres de tots dos, els convidà a disputar-se el premi a les regates de l’any següent.
Pel que fa a l’adjudicació del primer i segon premi, es va haver de recórrer a un sorteig. Si bé el Saeta havia completat el recorregut en menys temps real, els càlculs de compensació determinaven que ambdós guairos empataven exactament en temps compensat. El president del jurat va proposar una segona regata per desempatar, però davant la dificultat plantejada pels propietaris del F.A., finalment es va optar pel sorteig, que confirmà l’ordre definitiu.
1904. Visita d’Alfons XIII a Menorca i polémica per la manca de regates a les festes de Maó
 |
| Arc a la
Plaça Constitució de Maó, amb motiu de la visita del rei Alfons XIII. Foto publicada per Pablo Cardona Natta a la pàgina de Facebook, Fotos antiguas de Menorca. |
 |
| Místic amb vela mitjana i un guairo al darrera, davant l'illa Plana al port de Maó. Foto publicada per Miguel Riudavets Ferrá a la pàgina de Facebook, Fotos antiguas de Menorca. |
- Cecilia, 30 pams, propietari Francisco Moysi
- Miramar, 28¼ pams, propietari Benjamín Sintes
- Oliver, 27¾ pams, propietari Juan Oliver
- Gaviota, 27 pams, propietari Antonio García
- Abril, 26,5 pams, propietari Francisco Abril
- Ponsetí, 26,5 pams, propietari Mateo Ponsetí
- Francisco, 25 pams, propietari Bartolomé Taltavull
- Moncada, 23,5 pams, propietari Pelegrín Moncada
A més, hi havia els bots següents:
- Saeta, guairo, propietari Francisco Andreu
- Sturla, balandra, propietari Francisco Sturla
- Etelvina, balandra, propietari Gregorio Femenias
Es va establir que qualsevol embarcació aparellada de guairo, o balandra que no superés els 5,30 metres, podia disputar el premi.
Sa Lliga de Maó va topar amb dificultats per aprovar un reglament específic per a la regata i fet que probablement impedia fixar-ne ladata i hora. Davant aquesta situació, va acordar elaborar un reglament general de regates per al port de Maó i va nomenar una comissió en col·laboració amb el comandant de Marina.
Finalment, les regates es van ajornar fins a l’any següent, decisió que permetria als aficionats disposar de temps per posar a punt les seves embarcacions d’esbarjo, les quals no reunien encara les condicions necessàries per obtenir el títol de iot i, per tant, per participar a la Copa del Rey.
1905. Les regates de les Festes de Gràcia i la Copa del Rey
 |
| Regates de traineres i vela al port de Maó. Foto: col·lecció de Pau Petrus. |
Per a les Festes de la Mare de Déu de Gràcia de 1905 es van programar tres regates, organitzades per Sa Lliga amb l’acord del capità del port:
- Regata de vela per a embarcacions aparellades de guairo i balandra.
- Regata de veles místiques.
- Regata de rem entre traïneres de catorze remers.
En la regata de guairos es competia per guanyar la Copa del Rey, que aleshores posseïa Federico Cabiró per haver-la obtinguda en el campionat de 1903. Podien participar-hi embarcacions de guairo o balandra amb una eslora màxima de 5,30 metres. Tanmateix, també s’hi admetien embarcacions de major eslora, sempre que es fes la compensació corresponent per assimilar-les al tipus establert de 5,30 metres.
Les regates despertaren un notable interès entre el nombrós públic que les seguí des dels passejos i les andanes del port.
El guairo Miguel, propietat de Juan Monjo Hernández, es proclamà guanyador de la Copa del Rey en completar el recorregut en 37 minuts i 30 segons. La resta d’embarcacions arribaren per l’ordre següent: Francisco, Ponsetí, Abril i Moncada, aquest últim patronejat per Miguel Pons (Pirol).
Tanmateix, es va presentar una reclamació contra l’adjudicació del primer premi, enviada a la Junta de Sa Lliga. Els reclamants argumentaven que el Miguel havia hissat a popa una vela coneguda popularment com a baticle, que suposadament impedia les maniobres pròpies d’un aparell de guairo, ja que la botavara topava amb el pal del baticle.
Al setembre, el Centro de Información y Consultas de la Liga Marítima va resoldre el conflicte i va declarar vencedor el guairo Miguel, adjudicant-li definitivament la Copa del Rey.
1906. Regates en honor del matrimoni d’Alfons XIII
Celebracions reials. El 31 de maig de 1906, Sa Lliga va organitzar unes regates per celebrar el matrimoni d’Alfons XIII amb Victòria Eugènia de Battenberg. Estaven previstes dues proves: una per a embarcacions aparellades de guairo o balandra, que havia de disputar la Copa del Rey, i una altra destinada a embarcacions de vela mística. Les condicions de participació es van publicar a la premsa local.
Així mateix, el dia 1 de juny de 1906, El Liberal informava: «Se han suspendido las regatas que debían efectuarse a causa de haberse inscrito sólo un guairo». Aquest retraïment sembla que tenia l'origen en els incidents de les regates celebrades el setembre anterior, que havien disgustat alguns propietaris d’embarcacions. Les regates de místics, però, sí que es van disputar.
Incident amb un guairo. Durant el mes d’agost, el guairo Francisco navegava pel port, bufava un vent fresc de tramuntana i va decidir rissar el velam. Tot anava correctament fins que, a l’altura del passeig de l’Alameda, el vent va rolar sobtadament de nord a nord-est. Una ràfega forta va sorprendre l’embarcació i la va bolcar, cosa que provocà que s’enfonsés immediatament. Afortunadament, les persones embarcades sabien nedar i van poder arribar a terra sense dificultats. Posteriorment, el bot fou reflotat.
Regates de les Festes de Gràcia. Per les Festes de Gràcia, es van organitzar regates de balandres i guairos, així com de místics. Els guairos competien per la Copa del Rey i els místics per la placa de la Liga Marítima, a més dels premis i diplomes concedits per l’Ajuntament.
Els guairos inscrits foren els següents:
- Francisco, foli 481, patró Antonio Taltavull. Eslora: 5,00 m.
- Abril, foli 284, patró Francisco Abril. Eslora: 5,20 m.
- Ponsetí, foli 98, patró Mateu Ponsetí. Eslora: 5,00 m.
- Moncada, foli 191, patró Miguel Pons. Eslora: 4,80 m.
- Miguel, foli 47, patró Francisco Sanz. Eslora: 5,20 m.
Les proves van resultar una mica deslluïdes a causa de la manca de vent favorable.
 |
| Illa Pinto. Foto de J. Pons Moll, col·lecció de l'autora. |
El propietari del guairo Miguel presentà una protesta davant el jurat, al·legant que la tripulació de l’Abril havia fet ús de les mans tocant terra per ajudar-se a remuntar l’illa Pinto. La reclamació, però, fou finalment desestimada.
El guairo Abril es proclamà guanyador de la Copa del Rey de 1906, i obtingué també el premi de 25 pessetes atorgat per l’Ajuntament, juntament amb un diploma.
1907. La regata fallida de guairos
Les Festes de Gràcia. Per la festivitat de la Mare de Déu de Gràcia es van programar regates de balandres, guairos i místics. Els balandres i guairos disputaven la Copa del Rey mentre que els místics lluitaven per la placa de Sa Lliga, a més dels premis i diplomes atorgats per l’Ajuntament.
Les condicions de les competicions eren les habituals:
- Les embarcacions amb aparell de guairo o balandra no podien superar els 5,30 metres d’eslora. Tot i així, es permetia la participació d’embarcacions de major llargada, sempre que se’ls apliqués la compensació corresponent per ajustar-les al tipus establert.
- El recorregut s’havia de realitzar amb el velam aparellat ja a la sortida, tot i que es permetia fer i treure rissos durant la prova.
- La línia de sortida venia marcada per dues boies fondejades a les aigües de l’Alameda. El trajecte consistia a remuntar una boia situada davant de Cala Corb, al punt conegut com Fort de ses Tites, i retornar al punt inicial.
- La sortida era al cronòmetre, amb intervals d’aproximadament un minut entre embarcació i embarcació, i es donava mitjançant un tret de fusell des de la pontona on es trobava el jurat.
- El velam permès era:
- Guairos: vela major i floc.
- Balandres: vela major, escandalosa i floc.
La regata de guairos no es va poder celebrar a causa de la retirada dels participants inscrits. En canvi, la regata de místics sí que va tenir lloc i fou guanyada pel Neptuno, propietat de don Francisco Frech.
A iniciativa dels esportistes maonesos Francesc i Joan Moysi Palacios, la Junta Provincial de Sa Lliga es va reunir amb l'objectiu de potenciar els esports nàutics. Es va acordar per unanimitat que, a més de les regates anuals de guairos, balandres i místics, amb les quals es disputava la Copa del Rey i la placa de plata de Sa Lliga, s’organitzessin també altres competicions internacionals de manera periòdica, la primera de les quals tindria lloc, probablement, el maig de l'any vinent.
1908. El guairo Abril comença a destacar
 |
| Dibuix d'una balandra. |
En la categoria de místics, el premi era una placa de plata cedida per la mateixa Junta. Per la seva banda, a la competició de guairos es disputava la Copa del Rey, trofeu que, fins aleshores, posseïa Francisco Abril, guanyador del campionat de 1906 amb l'embarcació Abril.
Normativa i recorregut. Segons el reglament, l'eslora de les embarcacions de guairo o balandra no podia superar els 5,30 metres (26 pams i mig). Pel que fa al velam, els guairos podien portar la major i un floc, mentre que els balandres podien sumar-hi, a més, l'escandalosa.
La sortida es feia amb el velam aparellat i es permetia maniobrar amb els rissos durant el trajecte. El camp de regates es fixava entre dues boies situades a l'Alameda i una tercera boia de virada fondejada davant de Cala Corb, concretament al punt conegut com el Fort de ses Tites. La sortida s'efectuava de manera esglaonada cada minut, controlada per cronòmetre i anunciada amb un tret de fusell des de la pontona del jurat.
Els participants. La llista d’inscrits per a la regata de guairos estava formada per:
- Abril, patronejat per Francisco Taltavull.
- Ponsetí, patronejat per Mateo Ponsetí.
- Miguel, patronejat per Juan Monjo.
- Balear, patronejat per Miguel Fuxá Gutiérrez.
El guanyador de la Copa del Rey va ser, novament, el guairo Abril, amb Francisco Taltavull al capdavant. Amb aquesta victòria, l'embarcació aconseguia el prestigiós trofeu per segona vegada i sumava, a més, un premi en metàl·lic de 25 pessetes atorgat per l'Ajuntament. En segon lloc va quedar el Balear, propietat de Bartolomé Martorell, metge des Castell, que va ser reconegut amb un diploma d'honor.
Tot i que estava inscrit oficialment, el guairo Ponsetí finalment no es va presentar a la competició, deixant el duel en mans de la resta de la flota.
1909. L'Abril aconsegueix la Copa del Rey en propietat
Regates de les festes de Gràcia. La Junta Provincial de Sa Lliga, amb el vistiplau del comandant de Marina, va convocar noves regates de vela i de rem per al dia 8 de setembre de 1909. El reglament mantenia les bases de l'edició anterior, amb dues proves principals de vela:
- Regata de místics: Amb la placa de plata de la Junta Provincial en joc.
- Regata de guairos i balandres: On es disputava la prestigiosa Copa del Rey.
En aquell moment, el trofeu estava en mans de Francisco Abril, ja que el seu guairo, l'Abril, n'havia estat el vencedor el 1908. A més de l'honor del trofeu, l'Ajuntament oferia un premi de 25 pessetes per al guanyador i un diploma per al segon classificat.
El triomf definitiu de l'Abril. El guairo Abril va guanyar la Copa del Rey amb un temps de 46 minuts i 26 segons. En tractar-se de la seva tercera victòria consecutiva, Francisco Abril va rebre el trofeu legalment en propietat, a més del premi en metàl·lic de l'Ajuntament.
Polèmica i resolució del jurat. La competició no va estar exempta de tensió. El bot Juanito, que participava en la categoria de guairos, va presentar una protesta formal davant el jurat. No obstant això, després de deliberar, el tribunal va fallar per unanimitat a favor del guairo Abril, ratificant així la seva victòria històrica.
1910. L’èxit de l’Abril a les regates de les festes de la Mare de Déu de Gràcia
 |
| Guairo Abril. Foto de Seguí, revista La Actualidad del 4-10-1910 |
A petició de l'Ajuntament i amb l'autorització prèvia del comandant militar de Marina, Sa Lliga va organitzar regates de vela i rem per a les festes de Gràcia de 1910.
La competició va constar de dues proves de vela: una per a embarcacions aparellades de guairo o balandra i una altra de veles místiques.
Les condicions de la competició es van mantenir idèntiques a les d'anys anteriors.
Les embarcacions guardonades en la categoria de guairos van ser:
- Primer premi: Abril, del patró Francisco Taltavull.
- Segon premi: Catania, patronejat per Bartolomé Pons Hernández.
Cal destacar que la revista barcelonina La Actualidad, en la seva edició del 4 d’octubre de 1910, es va fer ressò de la victòria de l’Abril, destacant que el guairo havia guanyat la Copa del Rey per tercer any consecutiu.
1911. De la fundació del Club Marítim al duel entre l’Abril i el Mayo
Inauguració del Club Marítimo. El 23 de juliol de 1911 es va inaugurar el Club Marítim, que es va instal·lar inicialment al xalet d’esbarjo del Casino La Unión, situat a l’andana de Llevant. Poc després, a l’agost, l’entitat ja va demostrar la seva vitalitat organitzant unes regates de galledes, de tèquines i de barques mariscadores a quatre rems. Les proves van atreure un nombrós públic, i van consolidar el club com un nou motor de la vida social i esportiva del port.
Festes de la Mare de Déu de Gràcia: El conflicte entre l’Abril i el Mayo. L’organització de les regates oficials del 8 de setembre, amb motiu de les festes de Gràcia, va recaure novament en Sa Lliga, d'acord amb l'Ajuntament i amb el vistiplau del comandant militar de Marina. El programa incloïa dues proves de vela, guairos o balandres i místics, i tres de rem. Tot i que les bases eren les mateixes d'anys anteriors, la prèvia va estar marcada per la tensió.
El 7 de setembre, el diari El Bien Público es feia ressò del malestar dels patrons de la localitat. Sa Lliga havia reduït la dotació econòmica dels premis: el primer premi passava de 50 a 40 pessetes i el segon, que solia ser de 25 pessetes, se substituïa per un simple diploma. El diari criticava aquesta decisió de l'entitat, argumentant que els propietaris necessitaven un estímul econòmic que compensés les despeses de manteniment.
Finalment, les regates es van disputar entre l’Abril, el Mayo i el Ponsetí, però la competició va acabar als despatxos. L’Abril va creuar la línia de meta en primer lloc, seguit del Mayo i el Ponsetí. Tot i això, el senyor Reynés, patró del Mayo, va presentar una protesta formal contra el guairo vencedor.
Segons Reynés, el patró de l’Abril havia utilitzat de manera irregular una perxa o botavara per treure el floc per l’amura de babord. Per la seva banda, el patró de l’Abril va contraatacar denunciant que el Mayo havia manipulat el llast durant la prova, utilitzant sacs als tolets de sobrevent per guanyar una estabilitat avantatjosa.
Davant la complexitat de les acusacions, el jurat va traslladar el cas al Centre d'Informacions Marítimes de Madrid. El veredicte final va ser implacable amb el vencedor: l’ús de la perxa per creuar el floc infringia la condició sisena del reglament. En conseqüència, l’Abril va ser desqualificat i la victòria —la prestigiosa Copa del Rey— va recaure en el guairo Mayo.
 |
| Club Marítim (Sa Lliga). Foto publicada per Jaime Martí Borrull a la pàgina de Facebook Fotos antiguas de Menorca. |
Les competicions de vela es van dividir en tres categories segons l'aparell i les dimensions:
- Místics (fins a 4,60 metres d'eslora): El guanyador optava a un objecte d'art decoratiu.
- Místics (fins a 5,20 metres d'eslora): Els participants competien per una placa de plata instituïda pel mateix Club.
- Guairos o balandres (fins a 5,30 metres d'eslora): La prova reina, on el premi era una prestigiosa copa de plata.
El recorregut va ser idèntic per a totes les categories. La línia de sortida es va situar entre dues boies fondejades entre Riu Pla i la punta de Cala Rata. Des d'allà, les embarcacions havien de remuntar la boia de la costa nord, situada a Sant Felipet, i retornar al punt d'inici.
En la categoria de guairos, la victòria va tornar a ser per al Mayo, del senyor Reynés, confirmant el seu gran estat de forma.
El festival marítim que va tancar la jornada va resultar un èxit aclaparador. L'espectacle de les regates va anar acompanyat d'una gran exhibició de focs artificials i una il·luminació especial que va embellir el port. La vetllada va ser amenitzada per la Banda del Regiment d’Infanteria de Maó número 63, que va oferir un concert sota la direcció del mestre Torrandell.
1912. Un duel nàutic entre els guairos Vedrines, Mayo i Ponsetí
A principis d'agost de 1912, el diari La Voz de Menorca recollia una notícia curiosa: un grup de joves que freqüentaven el centre d'esbarjo Moulin Rouge, situat a la punta de Cala Figuera, van organitzar una festa per celebrar l'adquisició d'un nou guairo per part de Francisco Pons Villalonga. L'embarcació era descrita com una de les més belles i ràpides del port.
Es tractava del Vedrines, el cèlebre guairo conegut anteriorment com Abril. La celebració va servir com a “bateig civil” de l'embarcació abans de la seva estrena en competició oficial.
Regates per les festes de la Mare de Déu de Gràcia. Sota la supervisió de l'Ajuntament de Maó i amb l'autorització del comandant militar de Marina, es va presentar el programa nàutic de les festes de la Mare de Déu de Gràcia. La competició va seguir l'estructura habitual: dues regates de vela, guairos/balandres i místics i diverses proves de rem, aquest cop amb canoes de quatre i sis rems.
Els premis van ser patrocinats per la Junta Provincial de Sa Lliga:- Místics: Una placa de plata commemorativa.
- Guairos: Un primer premi de 50 pessetes i un diploma honorífic per al segon classificat.
Les regates es van celebrar el 9 de setembre enmig d'una gran expectació. La prova de guairos va ser el plat fort de la jornada, amb els següents resultats:
- Vedrines, de Francisco Pons Villalonga, patronejat per Francisco Taltavull.
- Mayo, de Miguel Reynés.
- Ponsetí, de Mateo Ponsetí.
L'ambient al port de Maó era immillorable. Segons relatava La Voz de Menorca, les aigües estaven plenes d'embarcacions de tota mena. A l'animació habitual dels vapors de la companyia La Marítima, que lluïen les seves millors gales, s'hi va sumar la presència imponent d'un creuer i diversos destructors anglesos que havien fondejat al port el divendres anterior.
1913. Torna a destacar el Vedrines
El protagonisme del Club Marítim. L’any 1913 va començar amb un Club Marítim plenament consolidat com el centre neuràlgic de l’esport portuari. Després de l’èxit de l’any anterior, l'entitat va voler ampliar el ventall d'activitats nàutiques, no només durant les festes de Gràcia, sinó al llarg de tot l'estiu.
 |
| Guairo navegant davant Sa Lliga. Foto: col·lecció Pau Petrus. |
Les regates de la Mare de Déu de Gràcia. Com ja era tradició, l'Ajuntament i Sa Lliga van coordinar el programa de festes del mes de setembre. Les condicions tècniques es van mantenir estables, però l'atenció se centrava en si el Vedrines seria capaç de mantenir la seva hegemonia davant l'empenta del Mayo.
El programa nàutic incloïa:
- Vela amb dues proves principals: la de guairos i balandres (Copa del Rey) i la de veles místiques.
- Rem: Es van organitzar les clàssiques curses de barques mariscadores i bolitxeres, posant un èmfasi especial en la coordinació i la força de les tripulacions locals.
 |
| Casc del Vedrines al port de Maó. Foto: col·lecció de Pau Petrus. |
En la regata de guairos van participar el Vedrines, amb Francisco Taltavull com a patró i el Mayo, patronejat per Miguel Reynés. Va guanyar el Vedrines.
Durant aquests anys, la premsa local destacava sovint que aquestes regates no eren només una competició esportiva, sinó un aparador de l'enginy naval i la perícia dels mestres d'aixa de l'illa, que s'esforçaven a millorar constantment la hidrodinàmica d'aquestes embarcacions.
1914. Manca de regates de guairos
El 24 de maig de 1914 tan sols es van córrer unes regates entre bots místics i no s'ha localitzat cap menció sobre els guairos. No obstant asixò van participar, en regates de mísitcs, el Mayo i l'Argüelles.
D'altra banda, l'Ajuntament de Maó va suspendre les celebracions habituals de les festes de la Mare de Déu de Gràcia amb motiu de la Gran Guerra (1914-1918), raó per la qual no hi va haver regates. Només es van mantenir els cultes religiosos i algunes iniciatives veïnals.
1915. Competició entre el Vedrines i el Júpiter
 |
| Guairo Vedrines. Foto: col·lecció de Pau Petrus. |
Manca de regates per les festes de la Mare de Déu de Gràcia. Es van organitzar dues regates a vela, una per a embarcacions aparellades de guairo o balandra i l'altra per a veles místiques. Les condicions a seguir van ser les mateixes que en altres ocasions i el premi un objecte d'art.
Malauradament, les regates de guairos i místics no es van celebrar per no inscriure's cap embarcació.
Regates del 19 de setembre. El dia 19 de setembre va tenir lloc una regata de guairos en la qual van prendre part el Vedrines, propietat de Francisco Pons i a les ordres del patró Francisco Taltavull, i el Júpiter, propietat de Francisco Frech, amb Miguel Reynés de patró. Va resultar guanyador el guairo Júpiter.
1916. Les onze regates concertades entre el Vedrines i el Júpiter
 |
| Guairo Jupiter. Foto: col·lecció de Pau Petrus. |
El juliol de 1916 es van concertar 11 regates entre els propietaris dels guairos Júpiter i el Vedrines, les quals s’efectuarian cada diumenge a partir de dia 30 del mateix mes i havien de finalitzar el 24 de setembre.
El primer era propietat de Francisco Frech i el segon de Francisco Pons. Ambdues embarcacions havien sofert lleugeres reparacions als tallers del senyor Taltavull i de Femenias Hermanos, respectivament. Es van depositar 120 duros a la Comandancia de Marina.
Els premis a disputar van ser de 25 pessetes en metàl·lic, menys en la darrera regata que seria de 50 pessetes.
El trajecte a recórrer a les 10 primeres regates sortia des de una boia situada a la punta de l'Arsenal fins a remuntar una boia situada davant de Sant Felipet i tornar al punt de retorn. La darrera regata partia des de la mateixa sortida que havia de fer la volta a l'illa de Aire.
Abans de la segona regata es van practicar proves de nivelació i velocitat cada matí per a les succesives regates.
Aquestes regates van estar assessorades pel segon comandant de Marina, Pedro Cardona.
Primera regata (30 de juliol). El moll es va omplir de curiosos. Quan el Vedrines es trovaba davant la punta de Calesfonts, una maniobra de bord va provocar que si trencàs la botavara. L'arranjament va durar uns cinc o sis minuts, un temps preciós que va permetre al Júpiter guanyar per un minut i quaranta segons. Després d'aquest incident, el patró del Vedrines, Francisco Taltavull Vidal, va cedir el seu lloc a Miguel Fluxá Gutiérrez, d’Es Castell.
 |
| Guairo Vedrines. Foto publicada per Bep Mercadal Victory a la pàgina de Facebook Fotos antiguas de Menorca. |
Va fer el recorregut amb 1 hora, 5 minuts i 46 segons. El Júpiter va fer el recorregut amb 1 hora, 8 minuts i 51 segons.
Tercera regata (13 d'agost). En aquesta ocasió va guanyar el Júpiter per 7 minuts i 32 segons.
Quarta regata (15 d'agost). Es va celebrar el dia 15. Novament va guanyar el Júpiter per 1 minut.
Cinquena regata (20 d'agost). El premi va ser per al Vedrines, tripulat pel patró Fuxá, qui va fer el recorregut en 1 minut i 40 segons menys que el Júpiter, patronejat per Reynés.
Sisena regata (27 d'agost). El Vedrines va fer el recorregut en 1 hora, 21 minuts i 5 segons i el Júpiter en 1 hora 24 minuts i 42 segons. Va guanyar el Vedrines amb una diferència de 3 minuts i 37 segons.
De les sis regates, n'havien guanyat tres cadascun, cosa que va provocar que l'interès anés en augment, essent molt concorregudes.
Setena regata (3 de setembre). El Vedrines va guanyar amb un avantatge de 5 minuts i 50 segons.
Vuitena regata (anul·lada). Aquesta regata va ser inclosa en els actes de les Festes de Gràcia i es va disputar el dia 10 de setembre. En un dels bords fets des del Fonduco a l'illa de les Rates, el Júpiter va abordar el Vedrines i li va causar algunes avaries que li van impedir continuar la regata, tornant a remolc al punt de partida. El Júpiter va continuar ell sol el recorregut.
El segon comandant de Marina va instruir per tal motiu l'oportú expedient. La Junta de Pilotos y Patrones, presidida pel comandant de Marina, va fallar l'expedient i de la resolució emesa es desprèn que no hi ha culpabilitat manifesta per a cap dels patrons dels esmentats guairos, per la qual cosa es va disposar que les avaries sofertes pel Vedrines es repartissin a parts iguals entre ambdós patrons.
Una comissió de pèrits va estimar en trenta pessetes l'import de les avaries del Vedrines, de manera que havien d'abonar quinze pessetes cadascun.
La decisió del jurat va ser la següent:
- Anul·lar la regata amb totes les conseqüències.
- Confirmar aquesta regata de comú acord dels interessats i, a falta d’acord, s’havia de recórrer al sorteig.
- Que a totes les regates successives el Vedrines sortís el primer i el Júpiter amb 2 minuts, almenys, d'interval.
 |
| Guairo Júpiter a Barcelona. Foto: col·lecció de Pau Petrus. |
Aquestes regates van generar una gran expectació i una profunda impressió en el públic, que hi va acudir amb il·lusió i entusiasme; fins i tot es van creuar apostes a favor de les diferents embarcacions. Una multitud va presenciar el torneig marítim des dels miradors de Maó i des Castell, mentre una infinitat d'embarcacions de vela i de rem solcaven el port per seguir de prop l'evolució de la prova
En ocasions, la tensió derivava en un nerviosisme que va acabar provocant l'incident següent:
Des d'una de les embarcacions que presenciava la regata, es van dirigir algunes frases despectives al patró del Júpiter i es va donar part d'això a l'autoritat de Marina. Aquesta va amonestar l'autor de les frases, qui continuava amb la seva actitud, per la qual cosa va ser detingut. No obstant, al cap de poques hores, va ser posat en llibertat.
Una prova de l'empremta deixada per ambdues embarcacions va ser l'exposició de les seves maquetes a finals d'any. La maqueta del Vedrines, construïda per l'ajustador mecànic Bartolomé Pons, es va exposar a l'aparador del comerç La Menorquina, al carrer de l'Arravaleta, i la del Júpiter es va exposar a l'aparador del senyor Pasarius, al mateix carrer. Aquesta darrera s'havia confeccionat als tallers de Argüelles Germans, a la plaça de Sant Roc.
 |
| Article de Deseado Mercadal al Diari Menorca del 24-04-1969 |
Finalment, resta mencionar el treball de Tòfol Mus Reynés i Núria Ventura “Història del Júpiter” publicat a la pàgina web de AMICS de la Mar de Menorca, a l’estiu de 2014.
Un nou guairo. El dia 31 de maig va ser botat a l'aigua el nou guairo Mahón (el 1918 va canviar el seu nom pel de Colón), construït als tallers del mestre d'aixa Antonio Taltavull Vidal, situat al moll de Llevant. El seu propietari, senyor Reynés, tenia la intenció de prendre part en les regates que s'havien de celebrar a l’estiu, organitzades per Sa Lliga.
L'embarcació esmentada mesurava 5,30 metres d'eslora i es van invertir dos mesos en la construcció. Un cop aparellat es van efectuar proves de velam per apreciar-ne les condicions de navegació.
El mes de juny van entrar en acció dos nous guairos: el Marne, de Francisco Carreras Coll, i el Cóndor, que l’any anterior anava aparellat de místic. Nombroses persones van acudir a la vora del mar per veure com navegaven ambdues embarcacions.
Francesc Pons Villalonga va anunciar que el guairo de la seva propietat, el Vedrines, no participaria en cap de les regates i festes marítimes programades per motius familiars. Aquest fet va provocar que la competició s’orientés cap a altres guairos.
Programa d'esdeveniments nàutics. Sa Lliga va elaborar el programa d'esdeveniments nàutics per a l'estiu de 1917, en el qual s'incloïen unes 13 regates a realitzar entre els dies 29 de juny i el 9 de setembre. Consistien en regates de guairos i balandres, d'embarcacions de pesca a vela, de místics, de rem, de falues militars i de bots palangrers.
Les regates de guairos i balandres es van efectuar el dies 29 de juny, 1 de juliol, 8 de juliol i 5 d'agost.
La Junta Central de Sa Lliga va destinar com a premi un baròmetre per al guanyador de las regates dels tres primers dies de les celebracions. Aquest objecte va ser exposat al mostrador del comerç dels senyors Pasarius i Cardona de Maó.
En el cas dels guairos i balandres no podien excedir els 5,30 metres d'eslora. El recorregut consistia en fer la volta a la boia lluminosa situada a la llosa de Sant Felipet i la meta estaria davant del domicili de Sa Lliga a Calafiguera, passant les embarcacions entre les dues boies assenyalades amb banderins que fixarien el final del recorregut.
Les condicions generals estipulaven que, en les regates de vela, la sortida de les embarcacions es produiria en el moment d'hissar una bandera vermella al capdamunt del pal de l'Arsenal per a la sortida del primer guairo. En el moment de creuar l'enfilació, es disparava un tret, es cronometrava la sortida i s'arborava la bandera. I així, s'anava fent amb cada guairo amb tres minuts d’interval.
No s'admetria cap alteració en el llast, ni propulsió estranya a la força del vent. En canvi, perquè els patrons demostressin el seu enginy o destresa, es consentirien perxes, supletòries, diferents posicions al pal i, fins i tot, el canvi de veles, sempre que regissin completament les que usaven, perquè en cap moment actuessin més de les fixades. En el cas dels guairos, major i floc.
Les regates entre el Mahón i el Mayo. En les regates van participar únicament els guairos Mahón, sota el comandament del patró Miguel Reynés, i Mayo. Va resultar guanyador de totes les regates el Mahón, raó per la qual va obtenir el baròmetre, regal de Sa Lliga.
La premsa parla que les regates no van oferir l’interès que era d’esperar, atesa la desigualtat de condicions entre ambdues embarcacions.
Festes de Gràcia . Pel que fa als actes efectuats per les festes de la Mare de Déu de Gràcia de l'any 1917, Sa Lliga va organitzar diferents regates sense que s'esmentessin per a res els guairos.
1918. El duel entre el Butterfly i el Cóndor
Les 5 regates efectuades entre el Butterfly i el Cóndor de l’any 1918. Sa Lliga va organitzar una competició entre guairos sense distinció d'eslora, l'equitat de la qual es va determinar mitjançant arqueig. En joc hi havia la Copa del Rey, disputada en cinc etapes els dies 4, 11, 18 i 24 d’agost i l’1 de setembre. El duel nàutic va enfrontar les embarcacions Butterfly i Cóndor, patronejades pels seus respectius propietaris, Antonio Ferrer Mercadal i Amado Clar.
El traçat establert partia de davant Sa Lliga, passava per dues boies fondejades a Calesfonts i rodejava l'illa de les Rates, per finalment virar en dues boies més situades davant la caseta Verbena. Els participants havien de completar aquest circuit tres vegades.
El Butterfly es va imposar clarament i va guanyar totes les proves. Aquestes regates van despertar un gran entusiasme entre els aficionats, que van admirar la destresa de les maniobres realitzades per ambdues tripulacions.
Les Festes de la Mare de Déu de Gràcia. Sa Lliga, juntament amb l'Ajuntament i amb el vistiplau de l'autoritat de Marina, va organitzar, entre d'altres, una regata de vela per a embarcacions aparellades de guairo sense limitació d'eslora. El premi era en metàl·lic. Només es va presentar el Vedrines.
Noves regates entre els guairos Butterfly i el Cóndor. A finals de setembre Sa Lliga encara convocava regates. Novament tornaven a competir els guairos Butterfly i Cóndor, al comandament dels seus propietaris, Antonio Ferrer i Lorenzo Pons Conforto, respectivament.
Com a mínim van córrer una regata, sense que s’hagi
pogut saber el resultat. Sembla ser que la següent es va suspendre.
1919. Regates entre el Cóndor i el Butterfly
Regates de Sant Pere. El dia 29 de juny, festivitat de Sant Pere, es van celebrar les tradicionals festes organitzades per Sa Lliga, amb regates de vela entre guairos i es van concedir objectes d'art a les dues embarcacions que van resultar victorioses.
A la regata de guairos van participar el Cóndor i el Butterfly.
La sortida consistia a passar pels dos boierins col·locats davant l'Alameda i les embarcacions havien de remuntar la boia lluminosa de Cala Llonga i tornar al punt de sortida, que seria la meta.
Primera regata. Es va celebrar el dia 29 de juny. El Cóndor anava a les ordres de Lorenzo Pons Conforto i el Butterfly, d’Antonio Ferrer Mercadal. Tots dos van fer el recorregut en 40 minuts 39 segons, quedant empatats.
Segona i tercera regata. Aquestes dues curses es van celebrar el juliol però no s’ha pogut esbrinar qui va obtenir la victòria.
Quarta regata es va córrer el 8 de setembre, dia de les festes de Gràcia. Va guanyar el Butterfly. El premi van ser 40 pessetes.
El públic va seguir amb gran interès aquesta competició, atesa la gran similitud d’ambdues embarcacions.
En aquest context, i també durant el mes de juliol, es comunicava a la premsa que el conserge de Sa Lliga, Antonio Alcover, havia adquirit l'embarcació Marne, propietat dels senyors Carreras Hermanos, i que havia canviat el seu nom per Unión. Aquesta embarcació tant podia ser aparellada de guairo com de místic. El senyor Alcover la va posar a disposició de Sa Lliga.
Nova regata entre el Cóndor i Butterfly al mes d’octubre. El mes d’octubre Sa Lliga va organitzar una sèrie d’actes per clausurar la temporada d’esports nàutics que s’havia de celebrar dia 5, entre els quals va organitzar novament una regata entre els guairos Cóndor i Butterfly. Malauradament es va susprendre a causa del mal temps.
1920. Noves actuacions i duel entre els guairos Butterfly i Unión i Cóndor i Unión
El febrer de 1920 el diari La Voz de Menorca informava que el guairo Colón, abans Mahón, que en diverses ocasions havia particiipat en les regates celebrades per Sa Lliga, va ser adquirit per José Mir, viatjant de l’empresa successors de M. Aznar, de Barcelona.
Noves actuacions de Sa Lliga. El mes de maig, Sa Lliga va contractar els serveis de Juan Seguí i Lladó perquè estigués a totes hores a disposició dels socis, en relació amb l'ús de bots. Amb aquesta finalitat es va establir una tarifa per a la conservació i custòdia de les embarcacions dels associats que volguessin tenir-les fondejades davant del local social, a saber:
- Guairos, 10 pessetes mensuals
- Místics, 6 pessetes mensuals
- Bots de rem i motor, 5 pessetes mensuals.
Cada deu dies es treien les embarcacions que estiguessin a cura de Sa Lliga i es netejar-ne els fons (o sempre que fos necessari en cas de regata) i tenir-les aparellades i preparades per a la sortida.
Regates de Sant Pere: els guairos Butterfly i Unión. Per les festes de Sant Pere de 1920 es va organitzar una sèrie d'actes entre els quals hi havia les regates de vela i de rem. Les regates de vela eren entre guairos de 4 a 5 metres d'eslora, amb opció al premi metàl·lic que es designés.
En aquestes regates van prendre part els guairos Butterfly i Unión. Poc després d'haver sortit de la meta i, a causa de l'aglomeració de bots, va caldre maniobrar de forma una mica difícil per evitar un violent abordatge. Regnava vent favorable per a la regata, però li va fallar una virada al Butterfly, va xocar amb el botaló de la cucanya del capellet i va trencar el pal. En vista d'això, es va suspendre la regata.
Tant el patró com el propietari del bot aparellat de guairo Butterfly van estar disposats a concertar una regata amb embarcacions igualment aparellades de guairo i que no excedissin de 25 pams.
Regates particulars entre els guairos Unión i Cóndor. El mes de juliol es va efectuar una regata d'embarcacions de vela de caràcter particular. Va ser promoguda pel repte amistós creuat entre els propietaris dels guairos Unión i Cóndor i es van efectuar apostes a favor de l'un i l'altre, guanyant la regata l’Unión.
Festes de Gràcia sense regates. Aquest any les festes de Maó van quedar reduïdes a curses de cavalls al Cos Nou i música als passejos d'Isabel II i de l'Alameda, a més dels actes que poguessin organitzar els veïns. No es van fer regates.
1921. La desaparició de les regates de guairos
 |
| Possiblement el guairo Marcela. Foto publicada per Joan Bagur Truyol al grup de Facebook Fotos antiguas de Menorca. |
A partir d’aquí, no s’han trobat més notícies de rellevància sobre els guairos, almenys a la premsa digitalitzada de Menorca, que és la font més abundant de les consultades. No obstant això, és probable que les regates pròpiament dites d’aquestes embarcacions ja no es fessin amb tanta freqüència o, fins i tot, haguessin acabat desapareixent.
1922-1927. La modernització de les competicions nàutiques a Maó: dels bots tradicionals a l’expansió de l'Snipe.
Entre els anys 1922 i 1927, predominen les regates d’embarcacions aparellades de místic i també les de rem entre traineres, barques mariscadores o canoes de sis rems, entre d'altres. En canvi, no es fa cap menció als guairos.
1928-1936. Canvi de signe.
No és fins al 1928 que els guairos tornen a ser esmentats, si bé la seva funció ja és molt diferent. La publicació El Iris del 10 d'agost de 1928 relata que el port es mostrava molt animat els diumenges a la tarda, quan "una serie de guairos aparejados de místico regateaban en un concurso organizado por la Liga Marítima".
 |
| Regata de místics al port de Maó. Foto: col·lecció de l'autora. |
Miguel Barber detalla les regates que van córrer totes aquestes embarcacions entre 1929 i 1936 (8).
1940-1950. Canvi de signe: la irrupció de l'snipe
 |
| Guairo Ultramar 1916. Foto col·lecció de l'autora, presa a la Pedrera de Robadones l'any 2025. |
Les antigues regates, de caràcter purament local, dificultaven l’organització de proves d'àmbit nacional o internacional. En canvi, la irrupció de l'snipe va obrir la porta a trobades de major importància, ja que és una embarcació que permet la tàctica pura, està dissenyada per a vents suaus, és estable, no requereix grans exigències físiques i té un preu molt més assequible que el d’altres embarcacions.
 |
| Detall de la popa del guairo Ultramar 1916. Foto: col·lecció de l'autora, presa a la Pedrera de Robadones a l'any 2025. |
- Setembre de 1942: Es va celebrar una prova lliure entre la balandra Mauro i el guairo Mare Nostrum, patronejat per Juan Florit. Va guanyar el Mare Nostrum.
- Agost de 1944: Els mateixos guairos van participar en la Regata Crucero Mahón-Cala Alcaufar i retorn. El guairo Ultramar, amb el seu patró José Prats, va quedar en novè lloc, i el Mare Nostrum de 28 pams, a les ordres de Juan Florit, en setzè. En aquesta competició participaren també les classes místic, Marconi, tèquina, Petrus i snipe. En aquest any ja s’ocupava de l’activitat nàutica el Club Marítimo de Mahón, Sa Lliga s’havia dissolt. La flotilla de místics de regata va ressorgir i, al mateix temps, es van començar a organitzar regates col·lectives, començant així les regates pel litoral cap a Cala Mesquida i altres cap a Alcaufar.
- Juliol de 1945: En la II Regata Crucero Mahón-Alcaufar i tornada, celebrada també entre diferents tipus d'embarcacions, el guairo Mare Nostrum va aconseguir la tretzena posició i el guairo Ultramar la dinovena.
- Juliol de 1946: La III Regata Crucero Mahón-Alcaufar es va dividir en dos grups: un de mixt amb tèquines, místics, guairos i balandres, i l’altre exclusiu per a snipes. D’aquesta regata no s'han trobat més dades.
- Any 1949: En la Regata Mahón-Alcaufar i retorn, la copa, Ayuntamiento de San Luís, va ser adjudicada a José María Andreu, patró del guairo Mare Nostrum.
Aquell mateix estiu de 1949, es va celebrar la III Regata Crucero Mahón-Cala Mesquida i tornada, amb la participació de snipes, tèquines, místics, guairos i balandres.
- Agost de 1950: En la Regata Crucero
Mahón-Alcaufar, organitzada pel Club Marítim, el guairo Gloria va
quedar en cinquè lloc.
 |
| Snipes al port de Maó. Foto publicada per Francesc Roman al grup de Facebook Fotos antiguas de Menorca. |
En definitiva, la introducció de la classe snipe per part del Club Marítimo, va afectar les nostres embarcacions tradicionals ja que al ser una embarcació més econòmica, còmoda i homologada va acabar predominant.
 |
| Regata de místics amb espectadors al port de Maó. Foto: col·lecció de l'autora. |
Un punt d'inflexió rellevant fou la introducció, l'any 1903, de la Copa del Rey per a guairos dins el programa de les festes de Gràcia. D’entre totes les embarcacions, cal destacar l’hegemonia de l’Abril (posteriorment anomenat Vedrines) i la del Júpiter, que guanyaren nombroses proves.
A partir de 1921, la presència dels guairos disminuí dràsticament, i cedí el protagonisme a altres tipologies nàutiques. Des de 1922, les embarcacions amb aparell de místic prengueren el relleu, una tendència que es consolidà el 1928 amb la creació de la flotilla maonesa de bots místics de regata, activa fins al 1936. Finalment, entre 1943 i 1950, el format evolucionà cap a regates mixtes amb recorreguts exteriors al port, on els darrers guairos i místics convisqueren amb noves unitats, tancant així un cicle històric de la nàutica maonesa.
Finalment, l'arribada de l'snipe va suposar la transició de la construcció tradicional de fusta pesant i velams complexos (místic, guairo) cap a la monotípia, on tots els vaixells eren iguals, facilitant la competició esportiva pura.
Bibliografía
Andreu Adame, Cristina i Murillo Orfila, Jaume. L'ofici de mestre d'aixa a l'illa de Menorca. Editorial Menorca. Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Maó, 1989.
Archiduque Luis Salvador de Austria. La isla de Menorca en texto e imágenes. Editorial Palma de Mallorca: Caja de Baleares "Sa Nostra". 1982, Ciutadella: Cardona Tipo/Offset, 2 v.
Barber Barceló, Miguel. La flotilla mahonesa de botes místicos de regata Separata de la Revista Balear. Año IX, núms. 36 y 37 -1974.
Caules Ametller, Margarita. Memorias del puerto de Mahón. Edita Asociació Port Sostenible. Maó, 2014.
Mercadal, Deseado. Las regatas entre los guayros “Júpiter” y “Vedrines”. Menorca en abril de 1969.
Diccionario Marítimo. Biblioteca Marítima Digital. Ministerio de Defensa. Gobierno de España.
Diccionario Náutico, naval y marítimo, vocabulario denavegación, nomenclatura náutica...
Fernández de Navarrete, Martín. Diccionario marítimo español. Imprenta real, 1831.
Fernández González, Francisco. Aportación de Cataluña a la arquitectura naval. Valor tecnológico de los veleros del siglo XIX. Museu Marítim de Barcelona. 2009.
García-Torralba Pérez, Enrique. Buques Menores y fuerzas sutiles españolas 1700-1850. Fondo editorial de ingeniería naval. Madrid, 1919.
Riudavets y Tudurí, Pedro. Historia de la Isla de Menorca de Pedro Riudavets y Tudury; prólogo e índice analítico M. Barber Barceló; notas de actualización: E. Félix Bosch [et al.]; nota biográfica de P Riudavets y Tudurí de M. Orfila Pons, coordinación editorial, J M Vidal Hernández (1982). Editorial: Mahón (Menorca) : Al Thor. 1982.
Salvador i Gràcia, Jordi. Diccionari nautic il·lustratdels Països Catalans. Primera ed, 2004. Amb el suport del Centre de Terminologia de Catalunya Termcat.
Sintes, Adolf. Mestres d'aixa menorquins: de la tèquina al bergantí. Edicions Llevant, S.C. S'Auba. És una publicació de Sant Lluís, 2008.
Premsa
El Grano de Arena: revista católica consagrada al corazón de Jesús
El Iris: diario católico
El Liberal: órgano democrático de la isla de Menorca
El Menorquín: órgano republicano federal de la isla de Menorca
Es Diari. Abril 1969. Mercadal, Deseado. Las regatas entre los guayros “Júpiter” y “Vedrines”.
Heraldo de Menorca. Periódico Monárquico
La Actualidad (Barcelona 1906) de 24 d’octubre de 1910.
La crónica de Menorca: periódico de intereses generales
La Voz de Menorca: diario republicano
Los Deportes: revista española ilustrada de automovilismo, ciclismo, aviación y demás deportes, turismo, educación... (1897-1910).
Revista apícola: publicación bi-mensual primera y única en España dedicada al...
Revista de Menorca.Agosto 1906
Revista de Menorca.Setiembre 1907
Webs consultades
AMICS DE LA MAR DE MENORCA. Estiu de 2014 article de Tòfol Mus Reynés i Núria Ventura Bosch. “Història del “Jupiter”.
arca Arxiu de Revistes Catalanes Antigues.
Biblioteca Virutal de Prensa Histórica.
Bibliotecadigital de les Illes Balears. UIB
Hemerteca Digital. Biblioteca Nacional de España.
immenorca. Patrimoni Cultural Immaterial. L’ofici de mestre d’aixa.
Notes
- Vela triangular que té sota del car, una petita caiguda, en l'angle inferior de la qual se situa el puny d'amura És una de les veles més antigues de la Mediterrània i es considera un punt intermedi entre la vela llatina i la vela quadra.
- Vela trapezoïdal, amb l’angle inferior de proa recte o gairebé recte, envergada entre el pic, el pal mascle i la botavara.
- Barber Barceló, Miguel. La flotilla mahonesa de botes místicos.
- Pal llarg, untat de sabó o de greix, col·locat horitzontalment en un vaixell a una certa distància de la superfície de l'aigua, a l'extrem del qual hi ha un capell. Qui aconsegueix el capell, guanya el premi. (En castellà: cucaña de botalón).
- La Liga Marítima va ser fundada el desembre de 1900.
- Sistema de mesurament i compensació de temps que permet que vaixells de diferents eslores i dissenys competeixin entre si en igualtat de condicions.
- Separata de la Revista Balear. Año IX, núms. 36 y 37 -1974.
- Barber Barceló, Miguel. La flotilla mahonesa de botes místicos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario