«Por tierras menorquinas. Memorias de mi estancia en Mahón, por Juan José C. Barceló Riudavets. Mahón. 1931»

Diari de les excursions de Juan José Barceló Riudavets ( 1931)

1. Diari de les excursions de Juan José Barceló Riudavets (1931)

Juan José Barceló Riudavets, al costat de la seva
estació radiotelegràfica.
A València el 25-10-1932

Aquest document, redactat a Maó l'any 1931 per Juan José Barceló Riudavets, quan tenia 17 anys, està dedicat al seu cosí, Miguel Barber Barceló. L'autor explica que va escriure el diari amb la intenció de preservar el record dels bons moments viscuts a Menorca per quan estigués lluny. Malgrat haver nascut a Maó, va passar la major part de la seva vida a València. Per aquest motiu, sentia un conflicte intern i considerava ambdues ciutats les seves pàtries: Menorca, la "mare nativa", i València, la "mare adoptiva".
Les excursions descrites coincideixen amb les del seu cosí perquè les van fer junts. Tot i això, les den Juan José estan més ben detallades, cosa que s'explica per la diferència d'edat entre ells: 17 anys ell i 15 en Miquel.

2. Aficions compartides

Juan José Barceló Riudavets i
Miguel Barber Barceló.
Sense data.

Els dos cosins compartien aficions que es reflecteixen clarament en les seves activitats: l'observació de la natura, la geologia, el col·leccionisme de fòssils, conxes i algues, i un marcat interès per l'arqueologia i la història local, com demostren les seves visites a talaiots, coves i fortificacions.

 

3. Les excursions 

El relat de les excursions de Juan José segueix un ordre cronològic. A continuació, destaquem els aspectes més rellevants d'algunes d'aquestes sortides.

3.1. Port de Maó, sempre present

Cartell publicitari Casa Reinés

El port de Maó sempre ha estat una part important de la ciutat i especialment en l'època de què parlem, quan el tràfic de vaixells era molt més intens. Per això, no ens ha de sorprende que fos escenari de les seves passejades en quatre ocasions. El van recórrer tant a peu, com en barca. A bord del bot "Reinés III" van explorar tota la rada, van gaudir de descubrir llocs nous, van recollir fòssils i conxes i van nedar, entre d'altres activitats. No és difícil imaginar com es van sentir de lliures, com si fossin protagonistes d'una aventura.

Vista del port de Maó, encara amb l'illa de les Rates

Durant una de les passejades en barca, en arribar a l'Illa de les Rates, l'autor comenta que  la presència d'aquell penyal al mig del port  era "una vergonya".

Instal·lacions de desballestament d'embarcacions a Cala Figuera. Sense data.

Mereix una menció especial la visita a dos vaixells que esperaven ser desballestats a Cala Figuera, al negoci del senyor Marí: l'«Amber» i l'«Hespérides». Durant aquella visita, en Juan José, aficionat a la radiotelegrafia, es va interessar per adquirir les antenes de les embarcacions.

3.2. Sa Mesquida, el mode de vida menorquí

Sa Mesquida, sensa data.
 Foto publicada a Facebook, Fotos Antigues de Menorca, per Miguel Riudavets Ferra

Tal vegada el mode de vida a Sa Mesquida representa la Menorca més autèntica, aquella que s'adaptava al ritme de la natura. Segurament, els que hi anaven a peu, ben de matinada, valoraven la calma, la simplicitat i el respecte per la terra i la mar.

Eren diversos els elements que formaven part d'aquest tipus de vida: la caseta, la tèquina, la pesca, el dinar i l'oci. 

En Lorenzo, pare d'en Miguel, tenia una caseta a prop de la torre i també una tèquina amb la qual anven a pescar, a passejar per la cala i a explorar llocs propers, com l'illot d'en Mesquida o es Murtar.

La pesca, ja fos amb canya o volantí des de terra o amb la tèquina, ocupava gran part del seu temps. També recol·lectaven «pitjallides», (agafades a cops de canya, quan no tenien ganivet), crancs i caragols.

Mai no fallava la preparació d'una caldereta feta amb el que haguessin pescat, a la qual afegien alguns crancs i caragols. L’acompanyaven amb patates fregides amb alls i, de postres, fruita. Esmenta el costum de beure un glop de vi del porró per cada all trobat entre les patates. S'alimentaven exclusivament del que pescaven, i sempre n'obtenien prou.

Passaven llargues estones asseguts mirant la mar, caminaven pels voltants (Sa Mesquida Vella, S’Arenal petit, es Pa Gros), feien gimnàstica i llançaven pedres planes al mar per fer-les botar. A més, recol·lectaven algues i conxes per a les col·leccions d'en Miguel i aprofitaven per nedar i prendre el sol. En una ocasió, van recollir "ninetes" (closques de cargols marins) utilitzades en joieria.

Cal destacar també l'ajuda mútua entre els veïns de les casetes per avarar les barques i la cortesia de regalar-se peix uns als altres.

En definitiva, totes aquestes activitats conformaven la imatge típica de vida menorquína de l'época, la qual havia de perdurar amb el temps. Com diu la cançó: "Caseta, barca, sa dona i ets amics en es contorn..."

3.3. L'Albufera i Es Grau, un paissatge sempre estimat

Es Grau i illa d'en Colom, vista aèria sense data.

Quan havien d'anar a algun indret de la costa nord, iniciaven el camí davallant cap al port i, habitualment, es trobaven amb algun detall digne de comentari. En aquest ocasió van veure el vapor noruec «Nordsen» descarregant carbó. ( Probablement es tracti del Nordsøen, un vaixell de càrrega de vapor noruec construït el 1900 que freqüentava les rutes del carbó a la Mediterrània i que hauria fet escala en ports importants com Maó).

L’autor esmenta un antic camí de cavalls que havia estat transformat en carretera per transportar la blenda extreta de les mines de l’Illa d’en Colom, les quals, en aquella època, ja estaven abandonades i inundades per l’aigua de la mar.

Es rincó des taps a Es Grau

Un cop a s’Albufera, van veure “ses Pantenes” que descriu com unes comportes que tanquen un espai on entren abundants peixos. Ja al Grau, conversen amb pescadors i poden observar les seves captures. També parlen amb un tal Morro, que els mostra la seva caseta. Més endavant, veuen el pou de ses Sangoneres, situat a Cala en Vidrier, anomenat així per l’abundància de sangoneres que contenia.

Es Grau i Cala en Vidrier.

La salutació entre les persones, fossin conegudes o no, era un costum arrelat tant al camp, com a la costa. Aquesta pràctica, de fet, encara perdura avui dia. Així mateix, era freqüent encetar converses amb pescadors o pagesos, ja que la poca concurrència en aquests indrets les propiciava.

D’altra banda, les referències a llocs concrets com s’Albufera, ses Pantenes o el pou de ses Sangoneres, entre d'altres, posen de manifest que el coneixement es compartia de forma oral entre la població, sovint vinculat a la tradició i a l’experiència directa amb l’entorn.

4. Un incipient sentit de la conservació del medi natural

Aquest relat també reflecteix un incipient sentit de conservació del medi natural:

A la cala de Sant Antoni, observen com les pedres de la vorera brillen a causa del greix vesat pels motors d'explosió, cada cop més freqüents en bots i llanxes que abans navegaven a rem o a vela.

Ermita de Sant Joan. Sense data.

A Sant Joan l'autor descriu el lloc com a poètic, tot i que considerava que havia perdut part del seu encant a causa de la construcció de les conduccions d’aigua cap a la Base Naval i de les vivendes del guarda i mecànic.

Descriu la platja d'Alcaufar com una cala petita i de sorra fina, on les onades arrossagaven una grans quantitats de coral que la tenyien de vermell.

De camí a Biniancolla, li va desagradar trobar dos camins amb cartells de "prohibido el paso", que, pel que sembla eren accessos reservats per al transport de l'artilleria de les bateries de costa.

5. Detalls curiosos

- Un detall que reflecteix els costums de l'època és que a les cases de Binibeca no hi havia ningú i les portes estaven tancades només amb el pestell.

Carbassa transformada en cantimplora
actualment

- En una ocasió la carabassa de vi d'en Lorenzo es va trencar, perdent tot el seu contingut.

- En una altra ocasió els va sorprendre arribar a comptar uns 20 banyistes a la platja de Sa Mesquida.

- Sembla ser que a les excursions anaven ben vestits ja que, en un parell d’ocasions, va comentar com es treia la jaqueta, el coll i la corbata i es posava unes espardenyes.

- També aprenien a predir el temps mitjançant l'observació del cel. Parla de formacions de núvols com «Es Capell» i «Sa Creu» que, segons els pescadors, eren signes de mal temps.

- Van practicar la conversa en francès amb una jove francesa i el seu espòs, als qui van passejar amb la "tèquina".

- Tregueren aigua d'un pou per beure, però abans es mullaren els canells per evitar les tercianes (costum molt antiga).

- També es van trobar amb un grup de soldats, una mica perjudicats, un dels quals va anar a parar al mar amb uniforme i baioneta, un altre el va seguir. I també va anar a la mar una garrafa d'almenys deu litres.

- El text narra la tràgica història d'un membre de la família Femenias que vivia a Sant Lluís, capità mercant que, segons conta, va embogir després d'embarrancar el seu vaixell, el "Mahón", a l'entrada de la badia d'Alcúdia.

- Finalment, es van trobar amb una parella d'alemanys que feien la volta al món en un balandre.

6. Epíleg i Anyorances

A finals de juny de 1931, van haver d'interrompre les seves excursions per Menorca a causa d'una forta onada de calor. Aquesta aturada coincidia amb la seva imminent partida cap a València, deixant diverses visites importants pendents per a un futur incert.

L'autor aprofita per reflexionar sobre el seu comiat, expressant la tristesa de deixar la seva terra natal per lluitar pel seu futur. No sabia si podria tornar mai més, i s'acomiadava amb paraules plenes de sentiment.

7. Anyorances

El poema "Añoranzas", escrit per Juan José a València el 16 d’abril de 1932, està dedicat al seu cosí Miguel. Es va trobar en un full a part, guardat entre les pàgines del seu diari, fet que n’evidencia el caràcter íntim i la importància personal.
El poema expressa un profund sentiment de nostàlgia i melangia per un temps i un lloc estimats: Menorca. L’autor recorda amb emoció que feia un any del viatge, que perdura en ell com una experiència viscuda com a feliç i significativa.

Un dels eixos principals del poema és la relació amb el seu cosí Miguel. Amb referències a les «locas travesuras» i definint-lo com a «compañero leal de aventuras», «fiel amigo, cordial y bienhadado», Juan José mostra l'estreta amistat i afecte que els unia.

8. El Text

Aquest diari també conté, igual que el d’en Miguel, dos plànols dibuixats a mà: un de l’illa de Menorca i l’altre del port de Maó. En tots dos es detallen els llocs visitats i les rutes seguides. A més, està il·lustrat amb postals de Menorca.

El text està dividit per excursions, i en cadascuna indica la data. L'autor va fer servir indistintament paraules en castellà i, en menor mesura, en menorquí.

Per millorar la comprensió del contingut, s'ha escrit un petit resum al final de cada pàgina del diari i s'ha respectat la grafia de les paraules en menorquí tal com les escrivia l’autor.

A continuació, un petit resum dels llocs visitats agrupats per zones:

"Por tierras menorquinas

Memorias de mi Estancia en Mahón

por

Juan José C. Barceló Riudavets. 

Mahón. 1931."

"Dedicatoria"

Dedicada al seu cosí Miguel Barber Barceló

 

«Mahón. Vista general»

"Prólogo"

L'objectiu d'aquest text es poder-lo
rellegir i així reviure les hores
felices passades.

"Mapa de Menorca"

Mapa de Menorca dibuixat a mà

"Valencia y Menorca"

Descriu i compara Menorca i València.

Considera Menorca com la seva mare biològica i
València com la mare adoptiva.

"Impresiones de mi estancia en Mahón

I. Paseo a Trepucó" (16 d'abril de 1931)

Les excavacions dirigides per Margaret Murray
ja s'havien dut a terme.

La taula semblava molt més alta que 

quan l'havia visitada tres anys enrere.

                                                   

Observen el lloc on van ser enterrats més de quatre-cents
«anolons» i la cova subterrània que fou destruïda.

"II. Excursión a Alcaufar" (17 d'abril de 1931)

Agafen l'auto correu a «San Luis» que sortia cada hora i deu
minuts del «Paseo de Isabel II», al costat de «La Explanada».

L'objectiu principial d'aquesta excursió és visitar la torre
 d'«Alcaufar» i recollir fòssils de les roques
de les parets del camí. 

«Mahón. Cala Alcaufa»
Fotografia de J. Pons, editor

Descripció de la platja d'«Alcaufar». La torre està habitada.

Tornen caminant a Maó i calculen que han recorregut

uns disset quilòmetres.

"III. Excrusión a la Cala de San Esteban" (18 d'abril de 1931)

Agafen l'autobús a la plaça del Carme cap a 

«Villa-Carlos», que surt cada quart d'hora.

Observen l'artilleria mentre fa maniobres. El camí cap a la cala està ple
de pedres. Veuen el polvorí, el cos de guàrdia i el fort «Malborough»
ple de passadissos laberíntics, alguns del quals estan bloquejats.
S'explica l'origen de la torre d'en Penjat.

«Mahón. Entrada del puerto y pueblo de Villa-Carlos»
Fotografia de Remigio Alejandre

Fa una descripció del paisatge que es veu des de la Cala.

Exploren els subterranis del fort «Malborough» amb una
llanterna elèctrica.

Continua amb la descripció dels subterranis del fort «Malborough» i
explica el recorregut per la torre d'en Penjat, a la qual entren.

Segueix amb la descripció de la torre d'en Penjat.

Continuen l'excursió pels penyassegats, on observen uns
bancs fets a pic de martell i un parell de coves artificials de
forma circular.

"IV. Excursión a Cala Mezquita" (22 d'abril de 1931)

Surten cap a «Cala Mezquita» passant pel port.

«Cala Mesquida». R. de Quadrado

Caminen davant del «Matadero General» i passen la «Colarsega».
Un cop a la cala, recullen algues, conxes i closques
de caragols marins anomenats «ninetes».

Es tomben a descansar sobre les roques i es
treu la jaqueta, el coll i la corbata.

Recullen «pitchallidas» agafades a cops de canya, ja
que no tenen ganivet, i se les mengen.

Comtemplen la mar i fan gimnàstica. Han perdut la navalla i la lupa.

 

"V. Paseo de exploració al Fonduco" (24 d'abril de 1931)

Van al Fonduco amb l'objectiu de recollir fòssils de
crustacis i conxes, i també per veure el creuer 
«Méndez Núñez», que està fondejat  a Cala Figuera.

«Mahón. Bahía del Fonduco». Remigio Alejandre

 A Cala Figuera hi ha dos vaixells a punt de ser  desballestats:
l’«Amber» i l’«Hesperides» dels quals en fa una descripció.
El propietari del negoci és el senyor Marí,
amb qui parla per comprar-ne les antenes.

"VI. En busca de fósiles" (25 d'abril de 1931)

Tornen al Fonduco proveïts de martell i
escarpra per recollir fòssils a les tanques.

"VII. Excrusión a la Cala de Binibeca" (26 d'abril de 1931)

En aquesta excursió hi participen tres persones: en Juan José,
en Miguel i el seu concu Rafael.
Arriben a «San Luis» en un cotxe de cavalls.

«Menorca. San Luís»

Des de «San Luis» agafen una carretera cap a «S'Ullastra» i després,
en direcció a «Binibeca Vey». A mà dreta veuen «Binibeca Nou».
 També observen els camins de «S'Usina»,
«Binisafulla» i  «Torret».

Saluden l'amo, la madona i el guarda de la finca, qui després
els acompanya fins a la platja.  A les parets de les
tanques observen una gran abundància de calcites.
Contemplen la platja des de lluny.

Veuen passar el vapor «Delfin» i observen l'escull d'«Es Caragol».
Ja a la platja es dirigeixen a la «caseta»
de la qual tenen la clau. 

Als penyassegats veuen una gran obertura, per la qual creu que hi
podien passar dos vaixells de pesca junts. Beuen aigua d'un
pou proper a la platja que està salada i els hi
recorda a l'«agua de Carabaña». 

Agafen aigua d'un altre pou i fan cafè. Descriu la caseta de la platja.

Pels voltants de les tanques hi ha una gran abundància de conills i perdius.
Es treu el coll, la jaqueta i la cortaba, i es posa unes espardenyes.
Agafan unes 40 «lapas» pels entremesos del dinar. Intenten
recollir algues utilitzant un sac fermat amb un filferro.

Dinen a l'ombra de la caseta i, després, fumen. Capturen
insectes i veuen «patamusteras» o «porquets de Sant Antoni".
Van cap a les cases pel camí de «S'Usina».

Pel camí veuen tres forns de calç i  una sitja. Berenen a l'usinar.
No troben ningú a les cases, les portes estan sense tancar
amb clau, només amb el pestell. Beuen aigua fresca de la
cisterna i pujan a la torre. Un cop a
«San Luis» agafen l'autobús.

"VIII. A Binimaymut" (27 d'abril de 1931)

 

Van caminant a Sant Climent i agafen un camí que passa
al costat d'un antic molí. Pregunten a un pagès
com arribar a les restes arqueològiques.

«Mahón. Una Noria». L. Roisin

Demanen a un altre pagès com arribar-hi i aquest els diu «Ves y yo com
si no u sapi» però després els indica un portell fins a arribar
a «sa cisterna des pas», on hi ha uns homes sembrant patates.

 Aquests homes, finalment, els indiquen una cova i un «talayot».

«Binimaymut»

Troben uns «saltadós» i un portell i, finalment, localitzen una cova i
el «talayot» mig derruït i ple d'ullastres i mates. Opina que no
havia valgut la pena les molèsties que s'havien pres.
Més enllà, troben una gran llosa de pedra que sembla
la base d'alguna taula. Tot està ple de pedres que els pagesos
hi duen, ja que no poden tocar els monuments.

Troben dues coves naturals que antigament comunicaven
entre elles. Tornen a Maó després d'haver caminat 
14 o15 quilòmetres.

"IX. Paseo a Sa Font d'en Simo" (29 d'abril de 1931)

Intenten anar a «Es agutás» pero no hi arriben. Agafen la carretera
de «Mahón» a «Ciudadela», coneguda com la «carretera vieja».

Per una dracera de la  «carretera vieja» van cap a «Sa font d'en Simó».
Descriu el paisatge i veuen la piràmide dedicada a Sir Richard Kane.
En el transcurs del recorregut observen una casa de parets i teulades
vermelloses. Es tracta d'una teulera. La casa ha agafat
el color de l'argila. 

Arriben a «Sa font d'en Simó» on beuen aigua abans de continuar
el camí cap a «San Juan» que considera un dels llocs més poètics 
de Menorca.
Lamenta que aquest lloc hagi perdut part del seu encant a causa
de les construccions destinades als motors i a les vivendes
del mecànic i del guarda.

Parlen amb Perico Moll, amic de la infància i veí, que és el mecànic de
les instal·lacions de conducció d’aigua cap a la Base Naval.
Durant l’estiu, hi viu amb la seva família.

Pugen a unes coves.

"X. II Excursió a Cala Mezquita" (1 de maig de 1931)

En Juan José, en Miguel i el seu pare, en Lorenzo, surten de Maó

a les cinc de la matinada en direcció a «Cala Mezquita». 

Fan el trajecte seguint el camí de «Binisermenya».

«Mahón. Cala Mezquida». J. Pons, editor

En Llorenç porta una carabassa amb un litre de vi,
però en caure a terra s’obre i en perd tot el contingut.
En Juan José, per sort, té una petita garrafa amb mig litre,
que els permet conservar una mica de beguda.
Bufa «Llebéitx» i la mar està picada.

Travesen un torrent, pugen uns «saltadós» i arriban
finalment a «Cala Mezquita».
Un cop allà es dirigeixen a la caseta situada al costat de la torre.
S'entretenen llançant pedres planes de pisarra a la mar per fer-les botar.

 

A la davallada de la platja hi ha dues o tres casetes,
utilitzades per guardar barques i estris de pesca.

Amb l’ajuda de dos joves d’una caseta veïna,

traslladen la tèquina d’en Miquel des del magatzem fins al varador,

i la llancen a l’aigua.
Tot seguit, fan una passejada per sa Mesquida Vella i per l'arenal petit.

Aquell dia, moltes famílies havien anat a passar el dia de festa a la platja.

Parlen, en francès, amb una jove francesa i el seu espós.
La van passejar amb la «tèquina». Recullen «pitjallides», un cranc i
caragols  dins un pot de llauna.

.

Per dinar preparen una caldereta amb morenes, serrans,
«pitjallides», caragols i algukn cranc. L'acompanyen de
patates fregides, a les quals s'acostuma a posar molt d'all.
És un costum fer un glop de vi amb el porró per cada all trobat.
S'entretenen remant amb la «tèquina».

Passen uns soldats que, pel que sembla, duen una bones
«merluzas». De broma, o seriosament, un d'ells va a parar a la mar amb uniforme i
baioneta. Un altre el segueix i amb ells també hi va una
garrafa d'almenys deu litres.

«XI. III Excursión a «Cala Mezquita» ( 3 de maig de 1931)

Surten de Maó a les cinc del matí, tots tres.

En passar la barrera de Binisermenya, veuen grans núvols
que arriben de l'oest i, damunt d'El Toro, un tipus de núvol petit conegut
com «Es Capell». Segons els pescadors, això és senyal de mal temps.
També hi ha un altre núvol més llarg, un estrat, situat davant dels cúmuls
que s'acosten pel darrere, al qual es dóna el nom de «Sa Creu»,
també considerat un presagi de mal temps”.

Passegen i en Lorenzo pesca amb volantí des de
terra, capturant un roquer, un serrà i una morena.

Mengen caldereta. Van al Pa Gros i veuen passar una parella
d'alemanys en un balandre que fa la volta al món.

III. Excursión por la «Cala de San Antonio» (10 de mayo de 1931)

Davallen al port per la Costa de la Independència.
No arriben a temps d’agafar la «gasolinera de Reines».
Un mariscador els creua amb la seva barca i els parla de com es guanya
la vida amb el lloguer de les seves embarcacions,
ja que és època de veda i no pot pescar.

El mariscador cobra una pesseta per passejar amb la barca tota la tarda.

Voregen «S'Escuy» i arriben a  Sant Antoni.
Totes les pedres de la vorera brillen pel greix que deixen els motors
d'explosió, cada cop més abundants en els bots i les llanxes,
que abans navegaven a rem o a vela.

«Mahón. Andén de Levante»
Fotografia de Remigio Alejandre

Caminen vorejant la costa.
Agafa tres ofiures de pell llisa i tres amb tentacles.
També recullen petites estrelles de mar i uns quants «corns».

Veuen el cementiri d’«estrangers» i un altre, més petit i molt mal conservat,
que descriu. El mariscador els cobra una pesseta pels dos viatges.
Han recorregut «San Antonio», «S'Apartió», «Es Vexell»,
«Cala Llonga» i «Cala Llunguet».

Mapa del «Puerto de Mahon»

«XIII. I Vuelta a Portus Magonis» (13 de maig de 1931)

El mariscador del dia anterior ja té la barca compromesa.

Els diu que potser un tal Monjo els pot llogar un bot, però no el troben.
El preu d’una «gasolinera» amb patró és de sis pessetes,
mentre que un bot a rem només en costa dues.
Opten per la segona opció i lloguen el Reines III,
amb dos rems lleugers i un timó de ferro.

Van a Cala Rata, Cala «San Antonio», esquiven «S'Escuy» i
continuen per «S'Apartió», «Es Vaxell»,  fins que arriben
a Cala Llonga, Cala Llunguet i Cala Lladó.

«Mahón. Sección torpedista»
Fotografía de I. Roisin

Segueixen pel "Canal de San Jorge", obert entre el «Lazareto»
i «La Mola» fins que arriben a  «Cala Taulera».
Veuen la motora de «la Mola».
Enrere queden la «Isla Cuarentena», la «isla de la Estación Torpedista»,
la «isla del Hospital Militar»  i la «isla de las Ratas».

«Mahón. Fortalesa d'Isabel II»

Veuen com una companyia de metralladores fa maniobres.
Segueixen per la punta de «San Felipet».  A babord tenen «San Felipe».

«Mahón. Hospital Militar»
Fotografia L. Roisin.

Passen davant «Cala Padrera», «Cala Fons», port de «Villa-Carlos»,
«Cala Corp», «Cala Fontanillas» i, finalment, atraquen a
la «isla de las Ratas».

 

«Mahón. Cales Fons.»
Fotografia de L. Roisin

Pugen dalt de tot de la  illa de les Rates.
Troba que és una vergonya que aquest penyal sigui al mig del port.

Passen pel davant del Fonduco i continuen cap a Cala Rata,

«Sa Nou Piña» i «Isla de Pinto». Després segueixen per «la Colarsega»,

davant el safareig de «S'Hort Nou, el «Matadero»,

la «Compañía de Electricidad» i l'Aduana fins arribar a «Casa Reines».

«XIV. Excrusion a Es Murta, Clot D'en Mora, Cap Negre y Freus»

Davallen al port, passen per la Colàrsega i prenen la carretera
de «Cala Mezquita» per després agafar el camí a «cala Murtà».
Segueixen per la costa fins a «Es Clot d'en Mora».

«Costa Norte». Fotografia de J Victory

Van pel Cap Negre, des d'on veuen «Cala Mezquita», l'illa d'en Colom,
«Ses Aguilas» i La Mola. Descriu el paisatge. Troben caus
de conills, que furguen amb una canya.  També veuen els
llocs on es van enfonsar un vaixell francès i una goleta italiana.

Costa nord de Menorca

Continuen cap a Es Freus, on veuen una creu de pedra amb una
làpida dedicada als tripulants del Dédalo.
Després segueixen per la carretera de la Mola.

Arriben al port i prenen un refresc en una taverna.
Passen per S'Hort Nou i, a les 6, ja són a casa.

«XV. Excursión a Biniach y Alayor» (20 de maig de 1931)

Van en direcció a «Alayor» per la «carretera nueva».

Descriu el paisatge. Veuen des de lluny el «talayot» i la taula de Talatí.
Les navetes de «Biniach» es troben als terrenys de la finca coneguda
com «La Argentina». També observen un cami que condueix
als llocs de «Torraubas» i «Rafal Ruby»

Arriben a «La Argentina» i intenten creuar algunes tanques
plenes de pedres, però no ho aconsegueixen.

Arriben a la naveta oriental de «Biniach», en la qual entren.

Segueixen amb la cerca de la segona naveta. Saben que,
 no gaire lluny, es troba la naveta de «Llumena d'en Montanyes».
Veuen la casa de «La Argentina», de color vermell.

Després de travessar més tanques i «saltadós» veuen la naveta occidental.
No té sostre i és més petita.
També visiten la naveta de «Llumena d'en Montanyes».

«Alayor. Plaza de la Constitución»

Veuen des de lluny el «Monte Toro». Arriben a «Alayor» i, després
de prendre unes llimonades en un cafè, emprenen el
camí cap a Maó, on arriben després d'haver fet uns 30 quilòmetres.

XVI. Paseo a «San Juan» (21 de maig de 1931)

Van a «San Juan» amb l'objectiu de recollir fòssils de
les parets dels voltants. Saluden el mecànic.

«Mahón. Hermita de San Juan»

Agafen impressions de conxes, cargols i altres elements.
Visiten les coves de l'entorn. Van pujant i contemplen els vergers
regats pel torrent anomenat «El Gorch».

XVII. Por tierras de «Biniancolla» (22 de maig de 1931)

Van agafar l'autobús de Sant Lluís i, des d'allà, van caminar per
la carretera d'«Alcaufar» fins que van agafar un camí
a la dreta. Recullen fòssils de les parets del camí.

Troben camins amb un cartell de «prohibido el paso».
Aquests dos camins eren utilitzats per al transport de
l'artilleria de les bateries de la costa,
prop de Biniancolla.

Quan troben el camí de Biniancolla, ja és massa tard. 
Passen per «Torret de la Atalaya» i tornen
 amb l'autobús cap a Maó.

XVIII. Excursión a l'«Albufera» (25 de maig de 1931)

Surten de Maó cap a les vuit, si bé tenien previst partir
a les cinc de la matinada.
Baixen per la Costa del General. 

Veuen el vaixell de vapor noruec Nordsen descarregant carbó.
Agafen la carretera de «Kane Road» i, poc després, es desvienpel camí de Rafal.
Troben una serp d’aproximadament un metre.

Passen pel pont del torrent Mudorro i pel pont de Llimpa.
Veuen una altra serp.
Arriben al pou de «sa Basa», del qual treuen un poal d’aigua pura i fresca.

Veuen una alzina surera al costat de la carretera. Aquesta carretera,
abans camí de cavalls, va ser transformada per disposició del propietari
en carretera per donar pas als carros carregats de blenda
provinents de les mines de l’illa d’en Colom. Aquestes mines ja no
s’explotaven en aquella època, ja que estaven inundades
per les filtracions d’aigua de mar. 
Quan arriben a s’Albufera, continuen per un camí que els condueix
a un pont al mig d’una llacuna, des d’on veuen «ses Pantenes».
Aquestes són unes comportes que tanquen un espai on
entren abundants peixos, com ara llisses, mabres, llobarros, etc.

Un tal Morro els convida a visitar la seva «caseta», que descriu.
Els ofereix una copa de «rhum».
Van a veure unes  barques que acaben d'arriban de pescar.

Van a Na Furadada des d'on veuen l'illa d'en Colom.
Passen per Cala Avellanó i Cala Avellana.
Des de dalt la muntanya veuen la punta de «Fray Bernat»,
la torre de Rambla, el cap «Museñas Vivas» i Favaritx.
Passen per «Cala en Vidrié», on hi ha el pou de «ses Sangoneres»,
anomenat així per l’abundància de sangoneres que s’hi troben.

En els dies de seca l'illot de la platja, que anomena «sa Gola», queda
unit a aquesta. Agafen les seves provisions i un càntir d'aigua
que els han cedit i mengen asseguts davant Cala en «Vidrié».
El vent, que era de «tramontana», s'ha convertit en «guergal».

«XIX. Excursión a la Cala de Biniancolla» (27 de maig de 1931)

Agafan l'«auto-correo» de «San Luis»

Arriben a les cases i, passant una barrera, segueixen camí
cap a Biniancolla. Veuen pasar un submarí dels destacats
a la Base Naval que dona escorta al torpediner 22,
en direcció al port. Veun l'illot de l'Aire i
«Es Caragol», la platja de «Binibeca» i la torre de «Alcaufar».

De tornada, veuen una perdiu amb les seves cries.
Beuen aigua d'un parell de pous que troben durant el recurregut.
S'entretenen recollint fòssils.

«XX. Excursión a «Punta Segura», «Binisaida» y «Cala de Rafalet» (29 de mayo de 1931)

A la sortida de Sant Lluís hi ha un xalet de la família
Femenias. El text narra la història d'un membre d'aquesta família
que va ser capità mercant.

Agafen, a la plaça del «Carmen», l'«auto-correo» de «Villa-Carlos» i, 
un cop allà, es dirigeixen cap a la «cala de San Esteban».
Arriben a la torre d'«En Penjat» i agafen el Camí de Cavalls.

Beuen d'un pou, però abans es mullen els canells per
evitar les tercianes. Arriben a Punta Segura.
Descriu el paisatge dels penyassegats. 

«Cala de Rafalet»
Fotografia de G. Pons

Continuen pel Camí de Cavalls fins a cala Rafalet.
Troben que la baixada és perillosa i difícil.
Van al barranc, on troben un home que recollia llenya.

XXI. Paseo marítimo (1 de junio de 1931)

«Mahón. Vista parcial y muelle.»
Fotografia de L. Roisin

Lloguen, a «Casa Reines», el Reines III i segueixen el moll fins a
cala Figuera i el Fonduco. Entren a cala Llonga on amarren el bot
a una roca. No fan la volta al port, ja que bufa un fort
llevant i gairebé no avançarien.

Després de banyar-se, tornen al Fonduco i
visiten els vivers de llagosta, «crancas»,
cigales  i musclos.

 

XXII. IV Excursión a «Cala Mezquita» ( 7 de juny de 1931)

Arriben fins a «Villa-Carlos», on observen un balandre
d'Obres Públiques. Al retornar la barca, parlen amb el senyor
Esteban, un mariscador que havia estat
mestre de natació de Juan José.

Surten cap a «cala Mezquita» a les 4:20 de la matinada en Juan
José, en Miguel i el seu pare, Lorenzo.
Un cop arribats, pesquen des de terra i des de la «tèquina.
A la platja hi havia una vintena de banyistes.

Van amb la tèquina fins a l'illot d'En Mesquida.
Passen per l'arenal gros i «Sa Mesquida vea».
Un fort «xeloch» els fa tornar al varador.
Dinen caldereta i patates fregides.
Tornen a la tèquina i arriben fins «Cala Murtá».

«XXIII. V Excursión a Cala Mezquita» (14 de juny de 1931)

Surten un altre cop tots tres a les 3:10 de la matinada i
van pel camí des Barrancó.
A les 4:15 entren a la caseta de «Cala Mezquita». 

Van al Pa Gros a pescar i agafen un total  d'11 peixos,
entre els quals hi ha una aranya i una «doncella».
En Lorenzo havia anat amb la barca.

 

Van ajuntar tot el peix, mes dos crancs grosos, i van fer una
caldera, patates fregides i, després, oblades torrades, que els
va regalar un veí, tot regat amb vi. De postres fruites.
Veuen  passar el vapor Peris y Valero.

«XXIV. Paseo nocturno» ( juny de 1931)

Agafen unes petites mates de «rhum-roca», amb les quals es fa
una infusió per a malalties del ventre. Tornen a Máo per la
carretera de «Cala Mezquita». Es queixa de l'abundància
de paparres que troben, i ho atribueix a la forta calor.

Fan una aposta sobre si s'atraveixen a anar a peu fins a Sant Lluís
a les 10 de la nit. La carretera des de Maó al «cuartel de caballeria»
està poc il·luminada i després queda totalment a les fosques.
Van xerrant de les seves aficions.

Arriben al quilometre 2, conegut com els Pins, que descriu.
En sortir, veuen al davant la resplendor del far de l'illa de l'Aire.
Arriben a l'entrada de Sant Lluís i, a la tornada, entreveuen la resplendor
del far de Favàritx. Durant el trajecte s'han trobat amb dues bicicletes i
una moto. Entre l'anada i la tornada han trigat 65 minuts.

«Epilogo» (30 de juny de 1936)

Les excursions s'han interromput a causa de la forta calor,
bufa «xeloch» amb intensitat.
Queden pocs dies per tornar a València.
Les excursións projectades a «Tureó», «Curnia», «Talatí»,  «Rafal Ruby»,
«Torrauba d'en Salord» i «Cales Covas» queden per a un altre any.
Parla del futur i de València.

«Añoranzas» (16 d'abril de 1932)