1. Antecedents
 |
| Regata de traineres al port de Maó, sense data. Publicada a Fotos antigues de Menorca (Facebook) per Miguel Riudavets Ferrá |
Podia ser tripulada per 13 homes, incloent-hi el timoner i, al llarg de la seva trajectòria, va participar en diferents regates de rem, proclamant-se vencedora la majoria de les vegades.
Es va comentar que no s'havia vist mai surcar les aigües del port una embarcació que reunís unes condicions de velocitat tan favorables com les que concorrien a l'«Águila». Aquesta falua va adquirir, com veurem, fama de lleugera i veloç, i va ser considerada invencible.
1.1. Regates de rem per Sant Pere de a l’any 1872
La seva primera posada en escena va ser a les regates d'embarcacions menors celebrades per les festes de Sant Pere de 1872.
Va competir amb l’embarcació «Juanita», coneguda popularment com «la dels pescadors». La fama de la «Juanita» no era en va ja que, en diverses regates, havia deixat enrere i, a una distància considerable, embarcacions de les esquadres anglesa, americana i espanyola.
Es van creuar algunes apostes de consideració a favor d’ambdues embarcacions. Per la seva banda, l'«Águila» prometia assolir una gran velocitat, fet que va motivar una aposta de 300 pessetes a favor seu. El mateix constructor, coneixedor de la seva obra, també va apostar 32 duros. Això fa pensar que tant l'embarcació com els seus tripulants, havien de reunir molt bones condicions.
El patró de l'«Águila» va ser Pedro Carreras, anomenat pel poble «patró revull», conegut pels seus coneixements en navegació.
Es va celebrar una sola regata i l'ajuntament, d’acord amb l'autoritat marítima, en va establir les condicions. La distància a recórrer es va determinar des de «Sa Punta» fins a estar «Nord Sud» amb el celler situat a l'extrem de l'Alameda.
Al poc temps de començar la competició la «Juanita» va quedar molt enrere i es va aturar, conseqüentment, la falua Águila va ser la guanyadora.
1.2. Proposta de nova regata de revanxa
Al mes de juliol d'aquell mateix any es va proposar una nova regata entre l'«Águila» i la «Juanita». En aquesta ocasió s'apostaven 500 pessetes a favor de la primera i es donava a la «Juanita» l'avantatge de dos rems, es a dir, la primera no podia vogar més que amb deu rems, mentre la segona ho podia fer amb dotze. Gestionava les apostes Juan Parpal.
Malgrat l'avantatge de dos rems atorgat a la «Juanita» cap dels seus seguidors no va acceptar l'aposta.
1.3. Regata per les festes de la Mare de Déu de Gràcia de 1872
A les regates previstes per al dia de la segona festa es van enfrontar únicament les embarcacions «Águila» i «Santa Isabel». Els patrons van ser Pedro Carreras i Bernardino Pons i Hernández, respectivament.
Ambdues embarcacions, construïdes en tallers maonesos, van ser tripulades per menorquins. L'«Águila» va resultar vencedora, decisió que va ser considerada injusta per gran part del públic ja que, segons es deia, tothom va veure com les citades embarcacions es van «amadrinar», aferrant-se les tripulacions. Per aquest motiu es va plantejar el dubte de si era possible concedir un premi a dues barques “amadrinades”. S'esperava que s'anul·lés la regata i que aquesta es tornés a realitzar.
Per la seva banda, la Comissió de la regata, la qual, segons el programa, podia decidir al respecte, va lliurar els premis i l'«Águila» va rebre els tres atorgats de 40, 60 i 80 pessetes. Val a dir que el president de la Comissió va ser el mateix Joan Cardona Netto, propietari de l’«Águila».
A mitjan setembre el representant de la «Santa Isabel» va proposar una nova regata i el propietari de la falua «Águila» va acceptar i va apostar la quantitat de 150 pessetes a favor de la seva embarcació.
D’altra banda, la qüestió no era esbrinar quina de les dues embarcacions era més rápida, cosa ja sabuda, sinó que el veritable objectiu era saber si la «Santa Isabel», amb 16 rems, era més veloç que l'«Águila» amb 12.
Podria ser que aquesta regata no es portés a terme, ja que no es troben més notícies al respecte a la premsa.
1.4. Primera proposta d'enviar la falua «Águila» a Barcelona
Al setembre de 1872, alguns aficionats a les regates al rem proposaven al comandant militar de Marina enviar la falua «Águila» amb els 13 tripulants a les regates que se celebrarien a Barcelona per les festes de la Mercè.
Per aquest motiu es va pensar a obrir una subscripció per a manutenció, els passatges dels tripulants, el port de la falua a Barcelona i altres despeses, amb la condició que si l'«Águila» era la vencedora es retornaria l'apartació i, si perdia, els subscriptors perdrien també l'import de la seva subscripció.
Finalment aquesta iniciativa no es va dur a terme.
Un fet curiós és que el diari «El Menorquín» de maig de 1873 comenta que el propietari de l'«Águila» li ha posat el nom d'«Águila Republicana».
1.5. Regata de prova entre l'«Águila» i una nova falua
 |
| Moll de Ponent del Port de Maó. Postal sense data de J. Pons Editor. Arxiu propi. |
Es va destacar l'elegància i el bon tall de la nova embarcació, que presentava una eslora de 8,09 metres, una mànega de 1,95 metres i un puntal de 0,73 metres.
El propietari de l'«Águila» no va posar cap impediment, sempre que les condicions de la regata fossin acceptades per les dues parts.
No obstant això, no s'han trobat més notícies sobre aquest esdeveniment a la premsa, per la qual cosa es pot suposar que finalment no es va dur a terme.
Més tard, el diari «El Bien Público» va desmentir que la nova falua hagués estat encarregada per una societat de regates. Segons havien sabut per la «Crónica de Cataluña», els qui l'havien encarregada eren uns joves deixebles del gimnàs del senyor Quadras.
1.6. Les regates de Sant Pere 1873 i 1874
Tant el 1873 com el 1874, el propietari de la falua «Águila» va decidir no participar a les regates d'embarcacions menors que se celebraven per Sant Pere. Malgrat això, especificava que si algun propietari d'una altra embarcació volia competir contra l'«Águila», no tenia cap inconvenient a acceptar el desafiament en una regata a part i, d'aquesta manera, contribuir a amenitzar la festa.
2. Enviament de l'«Águila» a Barcelona per les festes de la Mercè
 |
| Vista panoràmica del moll de Barcelona, el moll de Capitania i en el centre el pavelló flotant del Reial Club de Regates, 1888. Arxiu Fotogràfic del Museu Maritim de Barcelona |
L'objectiu era la seva participació a les regates de les festes de la Mercè, organitzades pel «Club de Regates» d'aquella ciutat i programades per a la tarda del dia 30 del mateix mes. Aquesta decisió es va prendre en resposta a les reiterades peticions de diversos amics seus residents a la ciutat comtal. Bartomeu Albertí va ser designat patró de la falua i la tripulació va estar formada per mariners de Menorca.
2.1. Organització de les regates
«La Junta directiva de ferias y fiestas de Nuestra Señora de las Mercedes» va aprovar el dia 8 d'agost el projecte de les festes marítimes. Es preveia la participació del «Club de Regatas de Barcelona», així com la de bots d'alguns vaixells de guerra, barques de pescadors, llaüts o bots del port i, també, bots d’altres localitats. La inscripció, que es feia a la Capitania, estava prevista fins al 28 de setembre.
2.2. El programa de fires i festes populars
 |
| Cartell Festes de la Mercè de 1877. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona |
2.3. Apostes
A la Capitania es van admetre apostes de fins a un total de 5.000 rals de billó (1250 pessetes), amb tota classe d'embarcacions de rem que es presentessin a competir a la regata i, en dies posteriors, contra la canoa «Águila».
2.4. Categories d’embarcacións i premis
1r. Bots particulars o del «Club de Regates»: una copa de plata.
2n. Bots de vaixells mercants: trenta duros.
3r. Cucanyes marítimes: vuit duros.
4t. Bots de vaixells de guerra: trenta duros.
5è. Regates de patinadors: sis duros.
6è. Barques del Bou: quaranta duros.
7è. Llaüts: deu duros.
8è. Ànecs solts: per a qui els capturés.
2.5. Primera regata de bots particulars i del «Club de Regatas»
 |
| Real Club de Regatas de Barcelona |
2.6. Segona regata de bots dels vaixells mercants
La segona regata va ser la de bots dels vaixells mercants, i l'«Águila» s'hi va proclamar vencedora.
La sortida de les embarcacions d'aquesta regata va generar problemes, ja que alguns bots no van arribar a temps al lloc de sortida per haver participat a la primera regata i necessitar temps per desplaçar-se. Precisament això va succeir amb el bot «Aurora». D’altra banda, el bot «Sardina» va haver d'arrencar immediatament quan va arribar al punt fixat de partida. Per cert, el bot «Sardina» va ser construït a Maó pel mestre d'aixa Antonio Pons.
2.7. Controvèrsies i reclamacions
La victòria de la falua maonesa, no va ser acceptada pels responsables dels bots «Aurora» i «Sardina», que van al·legar irregularitats en la sortida i en al desenvolupament de la competició.
Es va produir un intercanvi de cartes entre els patrons dels bots involucrats, publicades al "Diario de Barcelona" i al seu torn, transcrites a «El Bien Público» de Maó. En aquestes cartes, es van creuar desafiaments i acusacions de falta d'esportivitat que intentarem resumir:
Repte del bot Aurora. L'1 d'octubre de 1877, Fausto Lleonart, patró del bot «Aurora», va enviar una carta al «Diario de Barcelona» en què es queixava del resultat de la regata de bots mercants. Lleonart argumentava que el seu bot, l’«Aurora», es va retardar a causa de la seva participació prèvia en la primera regata, un fet conegut per la Comandància de Marina i el Jurat. També mencionava que el bot «Sardina», que va patir la mateixa dificultat, va iniciar la regata gairebé immediatament després de la seva arribada.
Per tot això, considerava que el bot «Águila» no podia declarar-se vencedor i el desafiava a totes les regates que necessàries per demostrar-ho, apostant fins a la quantitat de 4.000 rals (1.000 pessetes).
Desafiament del bot «Sardina». Els propietaris de la canoa «Sardina» també van qüestionar la victòria de l'«Águila» i van proposar una nova regata amb una aposta d'entre 250 duros (1250 pessetes) i 400 duros (2000 pessetes). Van exigir que es dugués a terme amb les mateixes tripulacions i condicions que l'anterior.
Resposta del bot «Águila». L'endemà, Bartolomé Alberti, patró del bot «Águila», va acceptar el repte de l’«Aurora», amb la condició que l’aposta no excedís els 1.000 pesos (5.000 pessetes) i que comptés amb l'autorització del propietari de l'embarcació. Aquesta resposta va generar crítiques per part dels reclamants, els quals la van interpretar com una evasiva.
Resposta del patró del «Aurora». El dia 4 d'octubre, el patró de l'embarcació «Aurora» va respondre que el senyor Albertí, en una carta anterior, no només no havia acceptat la seva proposta de regata sinó que havia presentat una proposta molt elevada, demostrat que tenia més poder adquisitiu que ells i que la seva proposta semblava una manera de reservar-se una retirada. Creien que l’aposta de 200 duros (1.000 pessetes) era prou elevada i el màxim que ells, com a treballadors, podien aportar. D’altra banda, llançava la idea de si Albertí podia tenir algun capitalista al darrera que pretengués lucrar-se amb l’aposta. Finalitzava reiterant el seu desafiament fins al diumenge següent.
2.8. Publicació dels premis de les regates
Mentrestant, el "Diario de Barcelona" del 5 d'octubre de 1877 publicava els premis de les regates:
- Premi dels bots del «Club de Regates»: copa de plata a la canoa «Aurora».
- Premi de bots de vaixells de guerra: 150 pessetes al primer bot del canoner «Diligente».
- Premi de bots de vaixells mercants: 150 pessetes a la canoa «Águila».
- Premi de barques del «Bou»: 200 pessetes a la que tenia el foli 791.
- Premi de llaüts: 50 pessetes al que tenia el foli 787.
- Premi de patinadors: 30 pessetes al núm. 1.
2.9. Subscripció a favor de la canoa «Águila»
Aquell mateix dia, s'obria a la redacció de la publicació maonesa «El Bien Público» una subscripció amb l'objectiu de cobrir totes les despeses d'anada i tornada, manutenció i gratificació dels mariners que es desplaçarien a Barcelona per a tripular l'«Águila».
2.10. Continuen les discrepàncies
Nova resposta del patró del «Águila». El 5 d'octubre, Bartolomé Albertí va respondre a Fausto Lleonart.
En primer lloc, es va reafirmar amb l'aposta de mil duros i en que ell mai havia intentat retractar-se de la seva proposta.
Després, especificava que la canoa «Águila» no era de la seva propietat i que, per tant, havia sol·licitat permís al seu propietari per a poder participar a la regata. Va convidar Lleonart a verificar aquesta informació a la Comandància de Marina, on constaria que la seva autorització era únicament per a competir contra l'embarcació «Sardina».
Pel que fa a les acusacions de Lleonart sobre si el patró de l'«Águila» podia tenir algun capitalista al darrere que pretengués lucrar-se, responia que no era així, ja que tenia independència financera.
Finalment considera que Lleonart queia en terrenys molt mesquins, on ell mai no baixaria. Va insistir que el públic els havia de jutjar tant per les seves paraules, com pel seu comportament a la regata. Finalment, va concloure informant que comunicaria a Lleonart, a través del “Diario de Barcelona”, el moment en què rebés l'autorització necessària per a competir amb la canoa «Águila».
Nova intervenció de la canoa «Sardina». El 7 d'octubre, els socis de la canoa «Sardina» van rebutjar la proposta, argumentant que una nova regata només tindria sentit amb els mateixos bots i tripulants de la primera, regata que ells creien que haurien guanyat. Consideraven irrellevant l'aposta i van suggerir que l'«Águila» tenia por de perdre en condicions justes, atribuint la seva victòria anterior a la casualitat.
El propietari de l'«Águila» no dona permís. El 7 d'octubre es publicava al «Diario de Barcelona» que el propietari de la canoa «Águila» no autoritzava la seva participació en la regata proposada per la canoa «Aurora».
Declaració d'Esteban Amengual, en representació de Juan Cardona i Netto. El 21 d'octubre, Esteban Amengual, en representació del propietari de l'«Águila», Juan Cardona i Netto de Maó, convidava formalment el propietari o els patrocinadors de la canoa «Aurora» a una regata sota la supervisió d'un jurat d'honor designat per ambdues parts.
No obstant això, i atès que els partidaris de la canoa «Aurora» semblaven témer la prova proposada, deixaven constància que el propietari de la falua «Águila» havia desafiat a una regata formal, en termes i condicions de bona llei, la canoa «Aurora» i que, en no haver acceptat aquesta proposta, els seus responsables s'havien de considerar vençuts.
No obstant així, afegia que si desitjaven posar a prova la velocitat de la seva embarcació, encara hi estaven disposats.
2.11. Suspensió de la regata
Finalment, la regata amb les embarcacions «Águila», «Sardina» i «Aurora» no es va dur a terme. Al novembre de 1877 «El Bien Público» informava que la raó va ser «la falta de entusiasmo» dels propietaris d’aquestes embarcacions.
Davant la impossibilitat que es dugués a terme el repte entre les embarcacions, la redacció del periòdic «El Bien Público» va restituir els subscriptors les quantitats econòmiques que havien aportat.
3. Altres notícies relacionades amb la falua «Águila»
 |
| Falues militars en primer plànol. Port de Maó sense data. Arxiu Margarita Caules. |
Aquesta regata es va aplaçar pel mal temps i no s'ha pogut esbrinar si es va arribar a realitzar.
3.2. Regates de febrer de 1878. Al febrer de 1878 es van organitzar tres modalitats de regates, una per a embarcacions de pesca, una altra per a bots de dos rems i la tercera per a embarcacions militars.
En la regata destinada a les embarcacions militars van competir la falua de la Comandància d'Enginyers amb deu rems, i la falua «Águila» amb sis. Malgrat vogar amb menys rems, l'«Águila» es va proclamar vencedora.
3.3. Regates per les festes de Sant Pere de 1879. Amb motiu de les festes de Sant Pere de 1879, es va programar una regata entre la falua acabada de construir del Batalló d'Infanteria de Marina, que vogaria amb deu rems, i la falua «Águila», amb sis. Novament, i malgrat vogar amb menys rems, l'«Águila» va resultar guanyadora.
3.4. Regata del 21 d'abril de 1885. En la regata del 21 d'abril de 1885, l'«Águila» va competir amb una altra falua de l'«Escuadra de Instrucción». Ambdues anaven tripulades per mariners de l'esquadra. La primera vogava amb dotze rems i l'altra amb setze. En aquesta ocasió, la victòria va ser per a la falua de l'Escuadra.
3.5. Regata del 23 de abril de 1885. El 23 d’abril 1885, es va realitzar una regata entre les embarcacions «Águila» i la falua de la fragata de guerra «Victoria», amb una eslora de 12 metres. La primera anava tripulada per dotze homes, naturals de Maó, i la segona per setze mariners de la fragata de l’armada.
L'espectacle va convocar una gran quantitat de gent que es va situar als pendents, andanes i miradors del port, així com a Cala Figuera. Es van creuar apostes a favor d'una i de l’altra embarcació, amb una majoria que es pronunciava a favor de l'«Águila», malgrat portar a bord quatre tripulants menys que la seva competidora i tenir aquesta més eslora que aquella.
El tram recorregut va ser el comprès des del punt conegut per «s’Olla», immediat al Llatzaret, fins al lloc on estava fondejada la fragata «Carmen». L'«Águila» va resultar vencedora.
 |
| Jeroni Tudurí de la Torre. Fotografia publicada per Alfons Méndez Vidal al Diari Menorca del 20-02-2011 |
3.6. Nova sol·licitud per portar l'«Águila» a les regates de Barcelona per les festes de la Mercè de 1888. La premsa maonesa va publicar que algunes persones de Maó havien sol·licitat autorització a la vídua de Juan Cardona, perquè els permetés portar la falua «Águila» a les regates que se celebrarien a Barcelona per les festes de la Mercè.
Segons sembla, no es va tornar a parlar del tema, cosa que fa pensar que aquest fet no es va produir.
3.7. Regates organitzades amb motiu de la inauguració del «Club de Regatas» l’any 1897. El 20 d'abril de 1897, «El Bien Público» publicava la crònica relativa a la inauguració del «Club de Regatas» de Maó. Entre els molts actes efectuats es van realitzar regates de vela i de rem. A les regates a rem van competir les traineres dels cuirassats «Vizcaya», i «Almirante Oquendo» i la falua «Águila».
En aquesta mateixa data el «Club de Regatas de Mahón» enviava a «El Liberal» i a «El Bien Público» les següents condicions per a les regates:
«1.ª Las fuerzas de tracción necesarias para imprimir una misma velocidad á barcos dotados de formas geométricas semejantes y de obras vivas igualmente lisas con menos rapidez que las áreas de sus máximas secciones transversales sumergidas, siendo casi exacto que en barcos de distintas dimensiones De obras vivas semejantes las resistencias por metro cuadrado de sus máximas secciones transversales para una misma velocidad son inversamente proporcionales a las raíces cuadradas de los radios de curvatura de la forma de los costados.
2.ª Los principales medios de aminorar la resistencia á la marcha consiste en disminuir el ángulo que en la proa forman los costados al encontrarse y en aumentar los rádios de curvatura de las formas exteriores sumergidas; y esto, sobre todo, en los delgados de popa. La influencia de esta circunstancias es tanto más considerable, cuánto lo sea la fuerza aplicada al barco.
3.ª que las velocidades que un cuerpo toma son proporcionales á la intensidad en la fuerza que se le aplica.
DATOS QUE SE CITAN
Eslora de las embarcaciones:
"Aguila" 8’320 metros
"Oquendo" 10’577 metros
"Vizcaya" 10’445 metros
Remos que les corresponden según la indicada eslora para igual velocidad y suponiéndolas de igual construcción:
A la primera 12 remos.
A la segunda 15’25 remos.
A la tercera 15’06 remos
Supuesta igual construcción y calculando á la primera un peso, incluido tripulantes, de 1.910 Kgs.: la segunda pesaría, incluso tripulantes, 2.321’274 Kgs.; y la tercera pesaría, incluso tripulantes, 2.305’408 Kgs.
Si para mover la primera se hace necesarios doce hombres para la segunda serían precisos 14’58 id. y para la tercera 14’48 id.; Más teniendo en cuenta que las traineras son de pino teka y con gran cantidad de bronces y por tanto de mayor densidad que el pino blanco de que está construida el «Aguila», Resultarán aquéllas con un excesivo mayor peso relativo y por lo mismo se haría preciso para igualarlas mayor Potencia de la que usaban y aparecen en los precedentes datos…»
La trainera d'«Almirante Oquendo» va ser tripulada per 14 gallecs i el seu patró va ser el senyor Sueiras i la del «Vizcaya» el senyor Allica.
El punt de partida van ser les boies col·locades a l'entrada del port i el final el marcaven unes boies situades expressament al costat de l'illa Pinto. Va arribar en primer lloc la trainera del “Oquendo”, que va ser rebuda amb aplaudiments i amb música de l'esquadra. En segon lloc, va arribar la trainera del «Vizcaya» i, en últim lloc, va arribar la falua «Águila».
3.8. Regates d'abril de 1899. La premsa anunciava que l'«Águila» no participaria en la regata programada perquè no s'hi havia presentat cap altra falua de condicions similars. Tot i això, els seus propietaris estaven disposats a permetre la seva competició amb una falua de major eslora, sempre que es designés a cada embarcació un recorregut proporcional a les seves característiques.
3.9. 12 de septembre de 1911. La última notícia trobada a la premsa sobre la falua «Águila» és de «El Bien Público» del 13 de setembre de 1911. S'hi comentava que, en una festa organitzada pel «Club Marítimo», es va poder veure la falua «Águila» després de molts anys sense navegar pel port. Anava tripulada per socis de la «Juventut Ateneista del Ateneo Obrero». En aquella època, el seu propietari era Pedro María Cardona, oficial del creuer «Reina Regente». Aquesta publicació deia d’ella: «por su esmerada, sólida y esbelta construcción y por sus cualidades de corredora goza de acreditada fama».
Observacions
La manca de testimonis visuals directes, com ara fotografies específiques de les embarcacions «Águila», «Sardina» i «Aurora», així com de les regates que van protagonitzar, és una limitació comprensible si tenim en compte el context històric. Durant les dècades de 1870 i 1880, la fotografia es trobava encara en una fase relativament incipient. Els processos fotogràfics eren més complexos i costosos que en l'actualitat i la disponibilitat d'equips i professionals era molt menor.
Per tant, tot i que la premsa escrita ens ofereix una crònica detallada i apassionant d'aquests esdeveniments nàutics, la finestra visual directa a aquells moments és molt reduïda. Hem de confiar en la força evocadora de les paraules dels periodistes de l'època per imaginar la bellesa de les falues, l'emoció de les competicions i l'ambient festiu que les acompanyava.
S'ha intentat la recerca d'imatges d'aquells anys a l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca, al Museu Marítim de Barcelona i a l'Arxiu Històric Fotogràfic de Catalanya IEFC, els quals molt amablement han respost que no disposen de fotografies concretes sobre el tema.
Arxius digitals consultats
Todoavante. Historia naval de España.
Bibliotgrafia
Andreu Adame, Cristina i Murillo Orfila, Jaume. L'ofici de mestre d'aixa a l'illa de Menorca. Editorial Menorca. Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Maó, 1989.
Caules Ametller, Margarita. El puerto de Mahón sus falúas y remolcadores. Imp. Gráficas Rotger. Ferreries, 1988
Caules Ametller, Margarita. Memorias del puerto de Mahón. Edita Asociació Port Sostenible. Maó, 2014.
Férnandez de Navarrete, Martín. Diccionario marítimo español. Imprenta real, 1831.
Méndez Vidal, Alfons. Jeroni Tudurí de la Torre. Menorca info. 20 de febrer de 2011.
Pons Pons, Guillermo. Don José Tudurí de la Torre. Menorcainfo. 15 de septembre de 2011
Sintes, Adolf. Mestres d'aixa menorquins: de la tèquina al bergant. Edicions Llevant, S.C. S'Auba. És una publicació de Sant Lluís, 2008.
Premsa
El Bien Público. 1877, 1884, 1885
No hay comentarios:
Publicar un comentario